Ni el patrici romà Gai Cilni Mecenes ni els magnats Archer M. Huntington i Charles Saatchi. Gràcies a la xarxa qualsevol ciutadà pot esfondrar la frontera que separa el creador del seu públic, participar en una col·lecta popular i fer possible una pel·lícula, un llibre o una exposició. Els accionistes s'anomenen aquí micromecenes i la seva aportació -encara que sigui petita, compta- no és del tot desinteressada. Sempre hi ha una compensació: ser extra en una pel·lícula, figurar als crèdits, rebre entrades i samarretes, participar en la gravació d'un disc i fins i tot emportar-se part d'una escultura.
Són temps de retallades, els patrocinadors no abunden i el fenomen del micromecenatge (o crowdfounding) s'està multiplicant: IndieGoGo, adreçat als cineastes; Sellaband, per a la música; Kickstarter, per a tot tipus de projectes culturals... A l'Estat espanyol fa mig any, amb tres dies de diferència, van néixer Lánzanos i Verkami. Al darrere de Verkami hi ha en Joan, l'Adrià i en Jonàs Sala: un biòleg, un historiador de l'art i un físic. A la seva web hi acudeixen artistes necessitats a la cerca d'inversors. No són somiatruites desesperats. El cantant Jero Romero en 13 hores va aconseguir 10.500 euros per produir el seu primer disc en solitari: "Romero tenia una comunitat de fans expectants -és important tenir ja un bon nombre de seguidors abans de llançar-se a aquesta aventura-, encantats de comprovar que, gràcies a ells, el seu cantant preferit podia fer un disc. N'hi havia que estaven enganxadíssims a la web fins a les tantes de la nit", relata Jonàs Sala. És l'excitació del petit productor.
El tot o res
Verkami va néixer perquè l'Adrià i en Jonàs volien fer un documental i es van exasperar després de trucar a mil i una portes. Així que van decidir buscar-se la vida i llançar aquesta plataforma que ha tingut un èxit fulgurant. El diari El Mundo els acaba de donar el premi Tendències a la indústria cultural emergent. Els dos germans i el seu pare són grans consumidors culturals.
La filosofia de Verkami és el tot o res. El creador se les ha d'empescar per fer atractiva la seva idea. Té 40 dies per aconseguir el 100% del pressupost demanat, si no, es queda sense res. Fins i tot la Fundació Miró s'ha animat a ser la seu d'un dels projectes de Verkami, Un te per a cent . Es tracta d'una escultura formada per un centenar de ginys mecànics que imiten unes sorolloses culleretes de te, ideada per Alfredo Morte.
Obama i els petits mecenes
El micromecenatge "és una via de futur clara", opina el director general del Palau de la Música i president de l'Associació de Gestors Culturals de Catalunya, Joan Oller. "Als Estats Units hi ha molta tradició, el president Barack Obama va finançar la seva campanya amb petites donacions perquè les grans corporacions van decidir donar suport a l'altre candidat", continua Oller. No és tampoc un fenomen nou: "El Palau es va finançar amb l'ajuda de petits mecenes". I també el diari Avui . Tot i així, exposa Oller, "si la cultura vol continuar actuant com a transformadora de la societat, necessita el suport de les institucions públiques". "El micromecenatge és un bon complement però en cap cas pot ser un substitut del finançament públic".
