Publicitat
Publicitat

ARQUITECTURA

Wang Shu utilitza materials reciclats als nous edificis

El Pritzker es fixa per primera vegada en la Xina

L'arquitecte Wang Shu ha estat el primer xinès -si exceptuem Ieoh Ming Pei, americà d'origen xinès- que guanya el premi Pritzker, considerat el Nobel d'arquitectura. Els seus edificis honoren el passat a través de l'ús de materials recuperats però a la vegada experimenten amb formes contemporànies en una Xina que està creixent ràpidament.

La selecció de Wang, de 48 anys, és un reconeixement "al paper que la Xina jugarà en el desenvolupament d'idees arquitectòniques", va dir Thomas J. Pritzker, president de la Fundació Hyatt, que patrocina el premi. "La qüestió de la relació adequada entre el present i el passat està particularment vigent, perquè el procés recent d'urbanització de la Xina convida a debatre si l'arquitectura s'hauria d'ancorar en la tradició o si només ha de mirar endavant -va dir el jurat-. Com la gran arquitectura, l'obra de Wang Shu transcendeix aquest debat, produint uns edificis que són intemporals, estan profundament arrelats en el context i a la vegada són universals".

Entre les obres més destacades de Wang -totes són a la Xina- n'hi ha dues a Ningbo, una ciutat costanera al sud de Xangai: el Museu d'Art Contemporani, acabat el 2005, i el Museu d'Història, acabat el 2008. En el cas d'aquest últim, un encàrrec que Wang va aconseguir després de guanyar un concurs internacional el 2004, va voler evocar com era la vida en aquesta ciutat portuària. El museu, que inclou materials reciclats de la zona, "és un d'aquells edificis únics que al mateix temps que ofereix una imatge impactant a les fotografies és encara més commovedor quan es visita -va dir el jurat-. És una icona urbana". Wang també va reciclar materials al campus de l'Acadèmia Xinesa d'Art a Hangzhou, la seva ciutat natal: va cobrir el complex amb 2 milions de teules d'edificis tradicionals enderrocats. "Avui no es cuiden els materials -va dir Wang en una entrevista-. Només interessa fer nous edificis, només volen coses noves. Els materials contenen l'experiència i la memòria de les persones".

La primera feina de Wang, fill d'un fuster i músic aficionat i d'una mestra i bibliotecària, va ser fent recerca als vells edificis de l'Acadèmia de Belles Arts de Hangzhou durant la seva restauració. La primera obra va ser un centre per a joves a la localitat de Haining. El 1997, després de tota una dècada treballant colze a colze amb diversos artesans per adquirir experiència en el món de la construcció, Wang i la seva dona, Lu Wenyu, van fundar el seu estudi a Hangzhou. Porta per nom Amateur Architecture Studio, per posar l'accent en el que és espontani i experimental. La seva obra té una qualitat terrosa, industrial, amb formes angulars poc ortodoxes. "La meva obra és més reflexiva que simplement construïda", va dir Wang, abans d'afegir que dóna molta importància a l'aspecte "artesà" dels edificis, en contrast amb la major part de l'arquitectura actual, que considera "professionalitzada i sense ànima".