CULTURA DIGITAL
Cultura 16/06/2017

Princess Nokia i Dawn s’imposen a la xafogor del Sónar

El veneçolà Arca impacta amb el xou audiovisual realitzat amb Jesse Kanda

Xavier Cervantes
3 min
Princess Nokia i Dawn  S’imposen a la xafogor del Sónar

BarcelonaEl record de la sessió que va oferir Björk dimecres encara planava ahir pel recinte firal de Montjuïc. El viatge de la islandesa per ritmes i estètiques musicals d’arreu del món, per paisatges tranquils i zones estripades, és a la seva manera un bon retrat del Sónar. El veneçolà Arca (Alejandro Ghersi), un dels artistes que va punxar Björk en la sessió, va brillar ahir en la primera jornada d’un Sónar de Dia amb els cinc escenaris a ple rendiment, inclòs el SonarXS, dedicat a l’agitació underground i que en algun moment fins i tot es va quedar massa petit; per exemple durant el xou de Yung Beef, l’MC de Pxxr Gvng (ara Los Santos).

Arca, durant l'actuació al SonarHall

En la foscor del Hall, l’espai de les cortines vermelles d’innegable aire a Twin Peaks, Arca i l’artista visual Jesse Kanda (que també ha fet vídeos per a Björk) van mostrar l’espectacle lligat al disc Arca. Com en l’àlbum, la veu va tenir un protagonisme destacat en un xou extrem. D’una banda, per l’agressivitat característica de l’electrònica abstracta del veneçolà, que a vegades busca ferir. De l’altra, pel contrast que suposaven els passatges cantats, en què ell esdevé una mena de Maria Callas que canta boleros sota l’aigua, que si fa no fa és el que transmetia el lirisme desaforat de les interpretacions de Desafío i Reverie, que a més va cantar vestit amb jaqueta de torero i tanga. La corda també la va tibar amb els vídeos, sobretot en un que mostrava explícitament un fist fucking sincronitzat amb el ritme de la música. Just abans, però, havia advertit que si hi havia menors a la sala marxessin. Tot plegat, una actuació impactant i difícil d’oblidar.

Rellevant presència femenina

La primera jornada del Sónar va tenir una presència femenina rellevant, amb artistes ben diverses. La calorada, convertida a poc a poc en pura xafogor barcelonina, no va impedir que molta gent es plantés davant l’escenari del Village a les 14.30 h. Allà, la gallega BFlecha (Belén Vidal) va subministrar una electrònica elegant acompanyada per Mwëslee (Diego Cobo) i amb la col·laboració del Guincho, un altre artista que havia sonat en la sessió de Björk.

En el mateix escenari, Princess Nokia (Destiny Frasqueri) i Dawn Richard van oferir uns dels moments més poderosos del dia. La primera, jove heroïna dels carrers de l’Spanish Harlem amb hits activistes com Tomboy i Brujas, va sortir amb ganes i actitud, rapejant tan a prop del públic com ho permetia l’escenari i penjant una bandera de Puerto Rico en un peu de micro. Contundent en el hip-hop i ferma en el discurs feminista, al cap de deu minuts ja s’estava movent entre el públic. Tot i fer un xou massa curt, va triomfar davant un Village molt ple. Això sí, canta amb xarxa, posant la veu sobre la veu enregistrada, com altres artistes. És un signe dels temps. En canvi, Dawn sí que confia plenament en la veu en directe, profunda, flexible i amb un registre molt personal amb el qual impulsa un R&B i un soul contemporanis que connecten amb una tradició més arrelada en el temps. En escena, a més, ofereix coreografies magnètiques amb dos ballarins.

El projecte de divulgació científica 'Entropy'

El dia va ser prou heterodox. Hi cabia el populisme rave de l’estonià Tommy Cash, un raper desmanegat que viu de vídeos de surrealisme brut, el noise-rap queer d’Yves Tumor, tremendament físic i estripat, i la pulcritud d’Entropy, un projecte que uneix ciència, música i tecnologia 3D. Aquí, la part de divulgació científica sobre l’Univers, amb narració en directe de l’astrònoma Dida Markovic, funciona molt bé i fa d’Entropy un bon exemple de l’ús de la tecnologia i la música al servei d’un propòsit no artístic. En canvi, quan el dispositiu audiovisual es quedava sol, la proposta perdia interès, no perquè no fos notable el treball de Dopplereffekt, sinó perquè tot plegat perdia el sentit.

stats