Els Príncep d'Astúries reconeixen Muti
Reconegut i admirat pel públic baceloní, a qui ha meravellat moltes vegades, tant a Ibercamera com al Liceu o en el cicle Palau 100, Riccardo Muti rep ara el merescut premi Príncep d'Astúries de les arts.
Barcelona.Des dels 26 anys que és un dels directors més cobejats del món. I ja en fa almenys 35 que està entre els quatre o cinc millors. El napolità Riccardo Muti -nascut el 1941- ha obtingut el Príncep d'Astúries de les arts perquè sap transmetre al públic "el missatge intemporal de la música", segons el jurat, i "per la seva trajectòria de dimensió universal vinculada als millors teatres del món", així com "per la seva vocació investigadora i la seva formació humanística". Vaja, que li han donat perquè volien. Perquè va posar en ordre l'Scala de Milà durant els anys 80 i la va dirigir del 1986 al 2005, perquè ha estat elegit per comandar des del podi les principals orquestres del món -Filadèlfia, Philharmonia Orchestra de Londres, Chicago, etc.-, perquè des que tenia 30 anys va cada any a Salzburg, on sol rescatar peces poc conegudes del repertori, i pel seu vigor, un fraseig primorós i una lectura fidel de les obres, que dota, no obstant, de múltiples matisos.
Segons el director general del Teatro Real de Madrid, Miguel Muñiz, Muti és "un dels cinc directors més importants de la història de la música". Potser té raó, però també pot ser que vulgui vendre moltes entrades de l'òpera I due Figaro, de Saverio Mercadante, que el coliseu madrileny estrenarà la temporada que ve. Una peça que sintetitza la feina de laboratori, d'exhumació, que el director realitza lluny dels auditoris i dels grans focus d'atenció.
A Barcelona
Això no obstant, la crítica especialitzada destaca la vinculació de Muti amb la tercera òpera de Verdi, Nabucco , la que va consagrar el compositor italià, segurament per les funcions que va oferir a Milà el 1987 -hi ha l'enregistrament en CD- i que el van consolidar al capdamunt de la constel·lació clàssica mundial. Precisament, en rols verdians el vam poder veure al Liceu el 7 de novembre del 2001 dirigint en versió concert el Macbeth. A Barcelona hi ve des de primers dels anys 90. El 1991 va dirigir la Filharmònica de la Scala al cicle Palau 100, on ha intervingut dues vegades més, el 1992 i el 2008. Aquesta última vegada va interpretar peces de Schubert, Hindemith i Scriabine.
A Ibercamera hi ha intervingut també tres vegades, l'any 1998, el 2000 i el 2003, dos cops amb la Filharmònica de la Scala i un amb la Sinfonieorchester des Bayerischen Rundfunks. Al Liceu, a més de l'excel·lent Macbeth de fa una dècada, n'hem gaudit el 1992, 1997 i 1999, amb l'orquestra de la Scala i amb la formació del teatre de la Rambla. El 2003 va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona gràcies a la seva feina en la reconstrucció del Liceu.
El napolità, actualment titular de la Simfònica de Chicago, es mereix un premi, dotat amb 50.000 euros i una escultura de Joan Miró, que en els seus 31 anys d'història ha distingit sobretot artistes vinculats al món de la música clàssica, com la pianista Alícia de Larrocha i els cantans Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels i Josep Carreras.
Des de Chicago, on viu actualment, Muti va dir que se sent "especialment honrat per rebre aquest premi dedicat al món de l'art" alhora que destacava la importància de l'Estat espanyol en la seva vida com a artista. Al sud dels Pirineus és un home estimat. No debades, l'any passat ja va ser finalista del Príncep d'Astúries de les arts que va coronar l'escultor Richard Serra, i enguany havia estat proposat per la soprano Teresa Berganza.
