Publicitat
Publicitat

CANVIS EN LA GESTIÓ DELS DRETS D'AUTOR

La conselleria de Cultura anima músics i autors a fundar una societat de gestió dels drets d'autor amb seu a Catalunya

Primers passos cap a una SGAE catalana

Mentre la SGAE encara la seva refundació, hi ha veus que defensen la viabilitat d'una entitat de gestió més pròxima. La conselleria de Cultura no ho veu amb mals ulls. És possible una SGAE catalana?

Aquest estiu un centenar de professionals de la música i el teatre es van reunir a la conselleria de Cultura per temptejar la possibilitat d'engegar una Societat General d'Autors i Editors (SGAE) catalana. El moment era propici: l'1 de juliol l'Audiència Nacional activava l'operació Saga per investigar una presumpta desviació de fons de la SGAE espanyola i en decapitava la cúpula, amb Teddy Bautista al capdavant. Amb cada nova notícia, el vell rumor que corre pel sector sobre la possibilitat d'aixecar una SGAE catalana s'ha fet més ferm. Segons ha pogut saber l'ARA, la conselleria s'hauria compromès amb els artistes a encarregar un estudi de viabilitat jurídica i econòmica a una prestigiosa firma d'advocats d'àmbit internacional.

És legalment possible?

L'Estatut dóna potestat de regulació a la Generalitat

El ministeri de Cultura és qui té potestat per autoritzar les entitats de gestió col·lectiva dels drets d'autor, que són ens privats i sense ànim de lucre. A Espanya n'hi ha vuit, com la VEGAP pels drets d'artistes plàstics i CEDRO per a editors de llibres i premsa, tot i que el 70% dels drets d'autor els gestiona la SGAE. És possible, per tant, obrir una societat de gestió, amb permís de Madrid.

Però, a part de la llei estatal de la propietat intel·lectual, l'article 155 de l'Estatut de Catalunya (2006) permet "l'establiment i la regulació d'un registre, coordinat amb el de l'Estat, dels drets de propietat intel·lectual generats a Catalunya o dels quals siguin titulars persones amb residència habitual a Catalunya", així que la potestat també estaria en mans de la Generalitat. El jurista i professor a l'Iese Joaquim Triadú afirma rotund que "des d'un punt de vista legal i empresarial no hi ha cap inconvenient".

És viable econòmicament?

Caldria inventar noves fórmules de recaptació més modernes

Aquesta és una de les claus. La xarxa de la SGAE és una màquina ben greixada: el 2010 va recollir 345 milions d'euros a Espanya. Segons Lluís Cabrera, president del Taller de Músics, "un 20% del total es recapta a Catalunya". Això significa que al país es recapten més de 60 milions d'euros anuals. El dubte és si una altra entitat de gestió seria tan eficaç com la SGAE, perquè com diu Sabino Méndez, teixir la seva xarxa "és car i costós", i una societat catalana simplement tindria seu al país, però hauria d'actuar globalment, amb socis d'arreu. "La SGAE fa servir mètodes arcaics -rebat Cabrera-. La recaptació no es fa anant a una perruqueria a cobrar 3 euros al mes. La xarxa és internet, i els acords i contractes amb grans corporacions, ràdios, televisions i empreses d'internet". Fèlix Buget, president de la discogràfica Blanco y Negro i de l'Associació de Productors i d'Editors Fonogràfics i Videogràfics de Catalunya (Apecat), opina que la SGAE és caduca: "Les tecnologies han canviat, la creació i com la rep el públic també, i la SGAE no, ni en la recaptació dels drets ni en la seva distribució". El problema és la "caixa negra" que denuncien els professionals i també la societat, que no saben on van a parar els drets i cànons que paguen.

Qui ho ha d'impulsar?

Els músics i autors han d'apostar per la gestió i córrer el risc

Els músics, autors i editors són els que poden encapçalar la iniciativa. Tot i la complicitat de la conselleria de Cultura -al capdavant de la qual hi ha Ferran Mascarell, que va ser delegat a Catalunya de la SGAE (1991-95)-, "la Generalitat no lidera res", diu taxatiu Cabrera. Però la por de perdre-hi diners fa enrere els creadors, que s'haurien de decidir per la societat espanyola o la catalana -amb la SGAE de mitjana els socis que cobren drets, reben 1.000 euros a l'any-. El productor de RGB Management, Xavier Fortuny, ho veu cru: "Qui tindria més capacitat que la SGAE? És un poder que s'ha deixat créixer i ara és un monstre difícil de batre. Hi hauria d'haver canvis nacionals de supressió dels monopolis, com ha passat en altres àmbits". El portaveu de la SGAE nega el monopoli, perquè és factible legalment que sorgeixi competència. La SGAE té una massa social molt gran: 100.000 socis, 18.816 dels quals a Catalunya.

Com s'organitzaria?

La fragmentació obre noves possibilitats de gestió

El camí seria complex i difícil, però l'objectiu és clar: "Tenir un interlocutor pròxim oferiria una gestió més directa, efectiva i transparent", opina el director teatral Ferran Madico, que ha participat en les reunions. Les possibilitats que s'obren són múltiples: "S'han de crear diverses societats. Alejando Sanz no pot estar en la mateixa que un xaval jove que penja el seu disc a internet. És com si el patró i l'obrer estiguessin en el mateix sindicat", opina Cabrera. Toni Casares, director de la Sala Beckett, pensa que "és moment de considerar les disciplines per separat", perquè es para més atenció en els músics. La nova fundació de la Beckett ja oferirà el servei de fer d'agent dels dramaturgs, feina que no fa la SGAE tot i que li tocaria. Segons Buget, "la SGAE difícilment farà la revolució, com a màxim pot posar pegats". "Jo espero que hi hagi gent valenta capaç d'impulsar un canvi positiu i amb capacitat de generar il·lusió".