Publicitat
Publicitat

Les dones poloneses no arriben a la política, ni a càrrecs importants

Polònia i Adam Zagajewski

Dins del tren de rodalies de Poznan a Varsòvia no hi ha lloc per al romanticisme entre les maletes. Plou en aquests prats que semblen una estesa de llapis endreçats d'un verd més intens a un altre que empal·lideix fins que es torna groc. Cau l'aigua fora, i també dins, entra per les finestres que el rovell no deixa tancar. La noia que llegeix Thomas Mann em demana de seure al costat perquè el meu seient ha tingut més sort i s'ha salvat de la mullena. Per la finestra es veu allò que en diuen la Polska C, la Polònia rural, la dels pobles i ciutats petites esquitxades per les cases amb el sostre triangular que sempre han pintat els nens. Ja compto el tercer poble amb un nom que comença per K. Koniec volia dir fi, als dibuixos animats. Els arbres s'atropellen els uns als altres des de la velocitat del comboi. Passa un revisor jove, du el cabell engominat com algun cantant que ha vist a la tele. Llueix l'uniforme impecable i demana els bitllets amb el posat seriós que ha copiat del treballador veterà que el segueix. En el seient del costat, una dona jove llegeix una revista de moda. Du, per gust, l'uniforme reglamentari de la majoria de les poloneses. Manicura perfecta, la cara maquillada fins al detall, cabells llargs i talons són els requisits que es demanen. Els corbs munten la seva festa privada en el cel esmorteït. Llegeixo que els empresaris no volen dones joves per por que es quedin embarassades i els deixin penjats. Les dones poloneses no arriben a la política, ni a càrrecs importants. Son només números, si es vol veure així, però les associacions feministes, sis a Varsòvia, em demostren que encara hi ha molta feina a fer.

Perdo el compte de dits embotits en anells de casat. A Polònia, la gent es casa molt aviat, i per l'Església, com ho havíem fet nosaltres abans.

Els mòbils fan la seva dins el vagó. Ara en sona un, ara en sona un altre. Els iPhones sí que es mouen amb llibertat a Polònia. Diuen que és dels pocs països que no ha parat de créixer en els últims anys, però què significa créixer?

Torno a mirar per la finestra. El cel, com si estigués a punt de trencar-se, té el color dels poemes d'Adam Zagajewski. Cadascú s'agafa a la realitat o se n'escapa com pot. Vénen aquest matí a buscar-me els seus poemes i la llum dels films de Kieslowski perquè s'aturi el temps i pugui continuar guaitant a través del vidre.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT