Publicitat
Publicitat

LES ESTRENES DE LA SETMANA

Mathieu Amalric es posa al capdavant d'una companyia de nou burlesc a la pel·lícula 'Tournée'

Plomes, tatuatges i un feix de dòlars

Per fi arriba la consagració de l'actor francès Mathieu Amalric com a director. En el seu tercer llargmetratge, Tournée , segueix una troupe d'artistes de circ burlesc en la seva gira per França.

Mathieu Amalric ja havia demostrat en moltes ocasions que davant la càmera es mou com una bèstia felina quan s'apropa l'hora de dinar. Inexplicablement, però, el seu esperit de cineasta s'havia mantingut arraconat durant molt de temps. Fa poc més d'una dècada va dirigir un parell de llargmetratges i un grapat de curts, però cap no va arribar a creuar els Pirineus. Amb Tournée ha saltat un nou anell de foc i ha donat a conèixer al món que darrere la pantalla és igual de salvatge. No es podia esperar un esclat millor per a un element com Amalric. En el seu primer film de reconeixement internacional s'ha enfilat a les rulots d'una companyia de nou burlesc que va de gira per la França perifèrica. Aquesta peripècia li va merèixer el premi a la millor direcció a Canes 2010.

Seguint més l'instint que la partitura, Mathieu Amalric ha mogut la batuta amb l'agudesa que s'ha anat creant durant dues dècades en mans de la flor i nata dels cineastes francesos. Va treballar sota les ordres del matrimoni Klotz a La qüestió humana i de Valeria Bruni Tedeschi -germana de la primera dama francesa- a Actrius , i s'ha convertit en un fetitxe del cinema d'Arnaud Desplechin, que el fitxa en tots els càstings des que l'any 92 va fer un secundari a La sentinelle fins a Un conte de Nadal .

L'espectacle ha de continuar!

A Mathieu Amalric sempre l'han atret els personatges excèntrics. A Reis i reina interpretava un jove llunàtic, addicte a les pastilles, que es passejava pel carrer disfressat de mosqueter, i això que quan en tenia ocasió era capaç de deixar bocabadat a qualsevol amb un dels seus discursos. Fora del plató tampoc no sembla un tipus gaire comú. A Tournée ha obert totes les seves perversions al públic. Plomes, lluentons, boes, talons d'agulla, cuir i perruques disfressen la comparsa de personatges. I ell, mestre de cerimònies, vestit de dalt a baix de vellut granat, va mirant-se entre bastidors les rutines dels seus acròbates.

Ara Amalric ja s'ha atrevit a rodar el seu quart llargmetratge, L'illusion comique , que la setmana passada es va poder veure a la pantalla de l'Aribau Club, en el marc del festival D'Autor. Aquest cop no hi ha rosses mig nues que vagin engolint bitllets de dòlar, ni cap hostessa de vol que recomani als passatgers que es descordin el cinturó. Això sí, torna a deixar clar que la seva fusta és tant de cineasta com d'actor.