Publicitat
Publicitat

ART

El Museu Picasso investiga 'Un collage abans del collage'

Quan Picasso va estar a punt de crear El 'pop art'

El Museu Picasso dedica l'exposició Un collage abans del collage a investigar el dibuix Home arrepenjat en un paret i el cromo que el pintor hi va enganxar. Picasso va inventar el collage avant la lettre.

La utilització d'imatges extretes dels mitjans de comunicació va obrir un univers de possibilitats als artistes del pop art . El britànic Richard Hamilton, el pare d'aquest moviment artístic, les va convertir el 1956 en una àcida crítica a la societat del seu temps amb el cèlebre collage Què és el que fa les llars d'avui tan diferents, tan atractives? I pocs anys després, als Estats Units, Andy Warhol va convertir Marilyn Monroe en una icona gràcies a una fotografia publicitària.

Abans que tots ells, però, Pablo Picasso ja va fer col·lisionar la cultura popular i l'artística al tombant del segle XX. El 1899 va incloure una imatge fotogràfica -una fototípia- a l'extrem inferior d' Home arrepenjat en una paret , un estudi del natural que va fer durant els seus estudis al Cercle Artístic de Barcelona. La musa de l'artista malagueny va tenir un origen més modest que les de Warhol: la imatge enganxada és el cromo d'una capsa de mistos.

El catedràtic d'història de l'art de la Universitat Autònoma de Barcelona Fèlix Fanés va trigar prop de tres anys a descobrir la identitat de la protagonista del cromo. Després de saber que era l'actriu francesa Angeline Cavelle va seguir estirant el fil. Cavelle no va ser una actriu gaire famosa i també va haver fer de model fotogràfica -la postura té un punt de provocatiu- per guanyar-se la vida. Fanés encara va anar més lluny. Els resultats de les seves investigacions a l'entorn del dibuix es poden veure a partir d'avui a l'exposició del Museu Picasso titulada Un collage abans del collage. És una nova entrega de la sèrie de mostres que el museu dedica a explorar en profunditat obres dels seus fons.

La història d'una anomalia

" Home arrepenjat en una paret és una total anomalia. Tècnicament és un collage, però no podem dir que ho sigui. Picasso i Braque van inventar el collage artístic el 1912 en el marc del cubisme, i aquest dibuix no té el rerefons estèticament revolucionari que va tenir aquest moviment", va dir ahir Fanés durant la presentació de la mostra. Així, aquesta obra no pot ser vista com l'anticipació de cap ruptura, però sí que és un reflex de la cultura popular del seu temps: "Aquest collage està més lligat a l'entorn social i cultural de l'època que a la història de l'art", va concloure el comissari.

El cromo enganxat damunt Home arrepenjat en una paret suposa un fet extraordinari, però el dibuix i la imatge pertanyen al mateix registre realista: ho són el dibuix i la fotografia, i fins i tot el fet que el cromo provingui d'una capsa de mistos, un objecte comú per un home proletari com el de l'obra.

El centenar d'obres exposades a Un collage abans del collage - del mateix Picasso, Apel·les Mestres, Ramon Casas, Théophile Alexandre Steilen i Isidre Nonell- i els documents que Fanés ha reunit a l'entorn d' Home arrepenjat en una paret expliquen, a més del context artístic i de la importància que les imatges reproduïdes mecànicament van adquirir en aquell moment, uns anys claus en la biografia de l'artista malagueny, que estava a punt de viatjar a París per primera vegada la tardor del 1900.

Picasso va entrar en contacte amb el món de les arts gràfiques aquells mateixos anys amb l'objectiu de guanyar diners. Els seus models van ser Ramon Casas, que va publicar il·lustracions a publicacions com Quatre Gats i Pèl & Ploma , i Steilen, autor del famós cartell del cabaret francès Le Chat Noir. L'artista malagueny tenia en ment muntar "una fàbrica de dibuixos": va publicar també a Pèl & Ploma , a les revistes Joventut i Catalunya Artística, al diari El Liberal i va arribar a ser el director artístic de la revista Arte Joven.

De l'oci burgès a l'alta cultura

En paral·lel a la recerca artística de Picasso, l'exposició explica el collage com a forma d'expressió social a través de diversos àlbums i postals realitzats per persones anònimes com a entreteniment. Aquesta tècnica de retallar i enganxar també es pot observar en els trucatges i l'encadenament de diverses pel·lícules de l'època incloses dins la mostra.

Dins la revolució cubista, com demostra el collage de Picasso del 1913 Cap , materials com el paper de diari, el paper de paret, les partitures musicals i els programes de cinema, entre d'altres, van adquirir una nova dimensió. Van deixar de representar una imatge dins de l'obra i es van convertir en formes abstractes en un llenguatge altament sofisticat.