Publicitat
Publicitat

ART

El museu de l'artista analitza la seva obra en clau econòmica

Picasso: creador, economista i marca d'art del segle XX

L'art contemporani ha entrat al Museu Picasso. Pedro G. Romero examina l'obra de l'artista malagueny en clau econòmica i la fa dialogar amb les de creadors contemporanis a Economia: Picasso.

Quines conseqüències tindria per a la cotització de Picasso al mercat de l'art el descobriment d'una etapa desconeguda de l'artista? El 1976 Orson Welles ho va aventurar a F for fake , un film dedicat al cèlebre falsificador Elmyr de Hory. Ara l'artista Pedro G. Romero i el comissari i escriptor Valentín Roma han recollit aquest interrogant dins l'exposició Economia: Picasso , que avui obre les portes al museu de l'artista a Barcelona. La mostra situa l'artista malagueny a l'origen del sistema de l'art actual, i les falsificacions són una de les mirades que l'artista i el comissari han utilitzat per parlar de les relacions econòmiques que es donen en l'obra de l'artista malagueny. Actualment, la marca Picasso és una font de recursos important, per exemple, per a les ciutats que acullen una exposició de la seva obra. Al vinil que hi ha a l'entrada de l'exposició, que reprodueix una pàgina d'un diari econòmic que Picasso va utilitzar en un dels seus collages cubistes, els comissaris hi han penjat algunes d'aquestes dades econòmiques.

"Picasso va ser el primer artista a distingir el sistema de l'art de la tasca artística, aquest és el seu gran llegat. Les seves negociacions amb Daniel Kahnveiler són molt interessants: entén el sistema de l'art i parla de temes com els drets d'imatge", afirma Roma. A més de pintures, dibuixos i gravats de diversos moments de la trajectòria de l'artista malagueny, la mostra inclou treballs de creadors contemporanis com Marcel Duchamp, Hans Haacke, Richard Hamilton, Adrian Piper, Alejandra Riera i Isidoro Valcárcel Medina. Aquests treballs més recents representen les conseqüències més actuals d'aquesta consciència de Picasso.

El marc cronològic de la mostra, que els comissaris han concebut com una "narració visual", té el tret de sortida en una carta que Picasso va enviar el 1897 al seu amic Bas explicant-li la seva primera visita al Museu del Prado, i finalitza amb un exemplar del 1938 de la revista republicana Nuestra España , en què l'artista malagueny va col·laborar com a director del Museu del Prado, càrrec que va ocupar durant la Guerra Civil.

Les cares amagades del geni

La tesi d' Economia: Picasso es basa en set visions excèntriques de Picasso a partir, per exemple, de la novel·la de Felipe Aláiz Oro molido ; dels cartells que l'artista malagueny va fer per al Mont de pietat al començament de la seva carrera, on es pot observar l'únic vincle explícit entre Picasso i els diners; de la fascinació que la poeta avantguardista i militant de la CNT Lucía Sánchez Saornil va tenir per Picasso; de les relacions de l'artista amb l'escultura negra africana i el colonialisme; del procés de creació de les seves obres cubistes, i del desenvolupament de l'economia de l'art.

L'exposició forma part d' Arxiu FX: d'economia zero , un dels projectes de Pedro G. Romero en què treballa amb imatges de destrucció d'icones religioses. L'artista ha creat, a més, un altre recorregut paral·lel amb diverses instal·lacions i vídeos com a contrapunt a les obres de Picasso i dels altres artistes. Estan ubicats a la part posterior de les parets. Aquestes peces "funcionen com un gag, un acudit, que és més efectiu per contradir un discurs que una reflexió molt articulada", deia Roma.