Publicitat
Publicitat

Peter O'Toole, l'actor que va encarnar Lawrence d'Aràbia a la gran pantalla, mor als 81 anys

Va morir dissabte en un hospital de Londres, segons ha confirmat el seu agent. L'actor s'havia retirat de la gran pantalla el juliol del 2012

L'actor Peter O'Toole, conegut pel seu paper protagonista al film 'Lawrence d'Aràbia' de David Lean, va morir aquest dissabte als 81 anys en un hospital de Londres, segons ha confirmat el seu agent al diari britànic 'The Guardian'.

Els ulls blaus que van immortalitzar Lawrence d'Aràbia

O'Toole passarà a la història del cinema per la seva versatilitat, els seus magnètics ulls blaus i la seva magistral interpretació del coronel T.E. Lawrence a l'oscaritzada cinta del 1962.

De personalitat extravertida i alegre, però també díscol i combatiu, O'Toole va fer els seus primers passos en el món interpretatiu com a actor de teatre encarnant papers de Shakespeare. Va fer el salt a la televisió el 1954 i va debutar al cinema, el 1959, com a actor de repartiment en un film menor, 'Kidnapped'.

De pare irlandès i mare escocesa, la data i el lloc de naixement sempre han estat envoltats d'una certa imprecisió, i si bé algunes fonts asseguren que va néixer a Connemara (Irlanda), per a altres és originari de Leeds (nord d'Anglaterra). Pel que fa a la data del seu naixement, el mateix O'Toole acceptava com a vàlid el 2 d'agost del 1932.

La seva versatilitat i talent natural per posar-se a la pell de personatges especialment complexos és àmpliament reconeguda. No obstant això, O'Toole passarà a la història del cinema per la seva colossal interpretació del controvertit coronel britànic T.E Lawrence a 'Lawrence d'Aràbia' (1962), l'obra mestra de David Lean, on va regalar una de les millors interpretacions que s'han vist mai a la gran pantalla.

La màgia interpretativa que va exhibir O'Toole en donar vida al polèmic heroi anglès que va lluitar al front turc a la I Guerra Mundial va sobrepassar les expectatives, tenint en compte que la seva elecció va arribar una mica de rebot, després que Marlon Brando i Albert Finney haguessin rebutjat el paper.

El film, un al·legat anticolonialista que va guanyar set Oscars, incloent-hi el de millor pel·lícula −si bé va ser Gregory Peck qui es va emportar el de millor actor per 'Matar un ruiseñor'−, va ser un clar referent interpretatiu i argumental en la seva època i continua sent avui un dels grans clàssics de la història del cinema.

Després d'aquest arribarien altres projectes de rellevància com 'La nit dels generals' (1966) o 'El hombre de la Mancha' (1972), si bé cap de les altres pel·lícules aconseguiria superar l'imparable èxit de 'Lawrence d'Aràbia'.

L'Oscar se li va resistir en vuit ocasions, i el 2003 es va arribar a plantejar rebutjar el premi honorífic de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques dels Estats Units a tota la seva carrera, ja que encara pensava que podia aconseguir un guardó per alguna interpretació en concret.

Fora de l'univers interpretatiu, O'Toole va maltractar la seva salut amb una confessa addicció a l'alcohol, motiu pel qual va estar a punt de morir el 1976, quan li van haver d'extirpar part de l'estómac i l'intestí.

El 1979, quan semblava que la seva carrera interpretativa havia perdut força, va participar a 'Calígula', amb Malcolm McDowell i Helen Mirren, i va tornar a implicar-se en altres projectes comercials, fins que 'L'últim emperador', de Bernardo Bertolucci, i 'Troia' el van retornar de nou a la primera línia interpretativa.

El 2006 va ser candidat a millor actor dramàtic en els Globus d'Or i el 2007 va estar a punt d'aconseguir un Oscar pel seu paper a 'Venus'.

L'anunci de la seva retirada, l'11 de juliol del 2012, va agafar per sorpresa el món del cinema.