Publicitat
Publicitat

MÚSICA

El músic tocarà íntegre el seu gran èxit, 'Frampton comes alive!'

La nostàlgia rock de Peter Frampton para al Sant Jordi Club

Els fans de l'era daurada del rock tenen una cita imprescindible: Peter Frampton, que va convertir-se en una estrella mundial a meitats dels setanta, revisita per primera vegada el seu doble disc en directe.

Minuts abans que la navalla punk clavés una bona afaitada al rock radiofònic, el virtuós guitarrista i cantant britànic Peter Frampton va posar a la venda el que passa per ser el disc en directe més venut de la història: Frampton comes alive! (1976).

35 anys després de la seva publicació, aquest dimarts Frampton visita el Sant Jordi Club de Barcelona en un exercici de nostàlgia en què, per primer cop en la seva carrera, reproduirà íntegre aquest supervendes.

Dues cançons que tothom coneix

És un fet que Frampton passarà a la història del rock per dues cançons d'aquest disc: Show me the way i Baby I love your way, instal·lades al disc dur de la memòria de fins i tot els menys roquers. Frampton explica a l'ARA que, lluny de ser una llosa, vol celebrar aquest disc "com una cosa enorme contra la qual no podrà competir mai i que no es repetirà".

El concert serà generós: després de tocar el doble disc sencer, el músic afrontarà un encore de versions i cançons d'altres èpoques de la seva carrera. Frampton, que ara té 61 anys, va convertir-se en una estrella pop de dimensions siderals amb només 26. "Va ser una situació del tot surrealista. Un dia era conegut senzillament per ser un bon guitarrista i l'endemà era l'estrella més famosa del firmament pop", recorda. Va ser carn de fan abans de la MTV: "Venent tots aquells discos, i amb la bona fila que feia -cara angelical i rínxols daurats fins a la cintura- era complicat no convertir-se en una estrella pop", somriu.

Només un guitarrista

Tot i les vendes del directe, el guitarrista reconeix un segon punt d'inflexió en la seva carrera, que serà ben present al concert: el disc Fingerprints (2006), amb què va guanyar un Grammy al millor disc de rock instrumental. "Estic tan orgullós del Fingerprints com del Comes alive! Em va tornar a les meves arrels com a guitarrista, i el més important, va obtenir el reconeixement dels meus companys d'ofici", explica cofoi. Abans ja tenia el del seu amic de la infància, David Bowie, que el va llogar com a guitarrista per a la seva última gran gira, la Glass Spider Tour l'any 1987. Només té paraules d'agraïment per al Duc Blanc: "Em va fer un regal meravellós, el de portar-me arreu del món i tornar-me a presentar pel que sóc, un guitarrista".

De fet, Frampton també està agraït a les pel·lícules que han perpetuat la seva condició d'icona pop a base de fer broma de la seva música. Des de Reality bites fins a Alta fidelitat, passant per The Simpsons, en què va aparèixer com un vell rondinaire que renyava Smashing Pumpkins per brètols: "La imitació és la forma més alta d'adulació. Ningú es pot riure de mi perquè jo mateix ho faig tota l'estona. Quan em van dir si volia sortir a The Simpsons no tocava de peus a terra de content".