60È PREMI PLANETA
Cultura 17/10/2011

Javier Moro "Pere I va ser un rei hiperactiu, femeller i complex"

El personatge "Pere I va ser objecte d'admiració i d'escarni" Brasil "És un país que tenia guardat a la memòria" Història "Permet donar vida a rostres de pedra i fets que ja només són als llibres "

Jordi Nopca
2 min
El flamant guanyador dels Premis Planeta, Javier Moro.

El imperio eres tú , novel·la guanyadora del 60è premi Planeta, retrata la vida del primer monarca brasiler, que va proclamar la independència el 7 de setembre del 1822.

La seva literatura sempre ha estat molt viatgera. El imperio eres tú s'emporta el lector cap al Brasil, país que ja era l'escenari principal de Senderos de libertad (Seix Barral, 1992).

El meu interès pel Brasil va començar a finals dels 80. Hi vaig viure un parell d'anys i de l'experiència en va sortir el meu debut literari, basat en la història de l'activista Chico Mendes, que va lluitar a favor de la preservació de l'Amazones i les seves tribus. Gairebé vint anys després -i amb cinc novel·les entremig- he tornat a un país que tenia guardat a la memòria

Aquesta vegada ha volgut explicar la història d'un altre personatge que tots els brasilers coneixen: el seu primer rei, Pere I (1798-1834).

Pere I va marcar amb la seva vida curta i intensa la història de dos continents. A principis del segle XIX, el centre de l'imperi portuguès s'havia mudat al Brasil: el rei Joan VI, pare de Pere I, s'hi va emportar el 10% de la població i 60.000 volums de la Biblioteca Nacional portuguesa. Quan Portugal va retirar els privilegis que s'havien concedit al Brasil -colònia 97 vegades més gran que Portugal- Pere I no només es va negar a tornar al seu país sinó que va proclamar-ne la independència.

El crit "Independència o mort!" deu haver estat una de les consignes més repetides pels brasilers durant anys i panys.

Vaig voler escriure sobre el primer rei del Brasil, Pere I, perquè va ser un rei hiperactiu, femeller i complex. Era un repte, posar-se al cap d'un personatge ple de tantes contradiccions, capaç de ser objecte d'admiració però també d'escarni. A la Biblioteca Nacional de Rio de Janeiro encara hi ha un sobre amb un grapat de pèls púbics que el monarca havia enviat a una de les seves amants.

¿La part humana del personatge passa per damunt de les seves gestes, a la novel·la?

Escriure sobre la història permet donar vida a rostres de pedra i fets que ja només són als llibres. A El imperio eres tú he volgut que Pere I hi aparegués retratat des de la precisió documental, però també des de la màgia de la ficció més pura, que permet inventar diàlegs que mai van existir però que, tot i així, són perfectament coherents amb els personatges.

Viatjar fins al Brasil de fa gairebé dos-cents anys no devia ser fàcil.

Al contrari: després de les meves dues últimes novel·les vaig quedar tip d'escriure sobre gent viva. Amb Passió índia (2005) vaig tenir problemes amb el maharajà de Kapurthala, i amb El sari vermell (2008) Sonia Gandhi em va perseguir durant mesos sense sortir-se amb la seva: jo havia ficcionat la vida de la seva família, i no havia agradat. Aquesta vegada em vaig marcar escriure sobre uns anys tan remots que cap advocat pogués perseguir-me.

stats