Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Pensant si els premis de cinema serveixen d'alguna cosa

El gremi dels artistes té el costum d'elegir d'entre ells els que per votació, sempre secreta, seran considerats els millors de la temporada, cosa que no passa amb el gremi dels lampistes ni el dels fusters. Coses de l'art. I operacions de màrqueting, esclar.

Dels Guadí i els Goya. Oscars al marge, recentment hem tingut dues gales de cinema que volen imitar el fenomen de Hollywood. La del català amb els seus Gaudí i la de l'espanyol amb els Goya. Mirem a la cartellera quines de les pel·lícules guanyadores podríem veure. Dels Gaudí, ha tornat a exhibir-se Eva , de Kike Maíllo, guanyador després del Goya al millor director novell, que té una sessió als Icaria. De les altres, res de res. Dels Goya han reposat No habrá paz para los malvados i La piel que habito (sessió única als Icaria), les dues triomfadores. Segueix havent-hi Arrugas , que en realitat s'ha estrenat fa ben poc i està a l'Alexandra. És suficient?¿Els premis serveixen per a alguna cosa? Tot just aquest any algunes de les pel·lícules han estat penjades a la xarxa legal. Aleshores convindrem que els premis no influeixen en la carrera de les pel·lícules i que com a màrqueting del cinema són gairebé inservibles.

I els artistes? Aquí potser sí que tenen alguns efectes. Si més no perquè els actors i les actrius adquireixin visibilitat davant dels directors i productors. No més. Un Goya no dóna feina. A tots plegats els queda, això sí, la satisfacció, els nervis i el moment de glòria que potser no tornarà mai més. ¿O és que si mirem altres anys no veiem noms dels quals no se sap res? Per exemple, què se n'ha fet de Fernando León de Aranoa, guanyador del 2003 amb l'encara actual Los lunes al sol ? L'excepció que confirma la regla són els premis més tècnics, com per exemple els del compositor Alberto Iglesias i els especialistes d'efectes especials. Aquests no paren de treballar.

França amb la cultura.La crisi és europea però a França va d'una altra manera. Aquí ho retallem tot, també la cultura, i en canvi el Festival d'Avinyó anuncia la inauguració l'estiu del 2013 d'una seu permanent per a assajos i residència de projectes artístics. Amb finançament de l'estat i de les administracions locals i regionals, el nou Gymnase Paul Giéra esdevindrà durant el festival un teatre per a 600 espectadors.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT