ART
Cultura 25/02/2017

Paula Bonet presenta a Palma ‘La sed’: art contra el masclisme

L’autora va ser ahir a Rata Corner: “No trepitjava l’illa des del concert de comiat dels Antònia Font”

Margalida Mateu
3 min
Creacions que formen part de La sed, darrer llibre de l’artista valenciana, concebut com un tot. / PAULA BONET

PalmaHem quedat amb Paula Bonet (Vila-real, 1980) poc abans de la presentació de la seva darrera publicació, La sed, a la llibreria Rata Corner de Palma. La pintora i dibuixant transmet, des del primer moment que la coneixes, un magnetisme i una màgia especials. La seva obra parla per ella, però el seu discurs és també sòlid i coherent.

Després de l’èxit del primer llibre en solitari de Paula Bonet, Qué hacer cuando en la pantalla aparece The End, editat l’any 2014, l’artista valenciana va esdevenir un referent imprescindible en el panorama de la nova il·lustració; les seves creacions d’aquella primera publicació eren complaents, “fruit del preciosisme” que la va donar a conèixer.

Biografia

Paula Bonet és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, completà la seva formació a Santiago de Xile, Nova York i Urbino. La seva obra ha estat exposada a Barcelona, Madrid, Porto, París, Londres, Bèlgica, Urbino, Berlín, Santiago de Xile, València, Miami i Mèxic. El seu treball, carregat de poesia i bolcat en les arts escèniques, la música i la literatura, culmina en la publicació de diversos llibres, del text i de la imatge dels quals és l’autora.

Dona

Ara, amb La sed (Lunwerg, 2016), Bonet fa art contra el masclisme, però també un homenatge a la igualtat. “No vol ser un llibre de lluita feminista, tot i que parla de la dona i la seva protagonista, Teresa, està inspirada en una sèrie de dones que m’han marcat molt en l’àmbit editorial. Més aviat és un relat fosc i personal”, assenyala.

La sed conté tres parts importants: una de primera “molt dura i crua, encotillada, que he fet mitjançant la tècnica del gravat, que així m’ho ha permès. Una segona part més narrativa, i per això faig servir el dibuix; i una darrera part molt més abstracta i en la qual he fet servir la tècnica de l’oli. I és que de cada vegada estic més interessada per la cosa abstracta en totes les tipologies artístiques”, diu Bonet.

Creació

Per crear aquesta obra, Paula Bonet ha estat aproximadament un any i mig, “pas a pas, sent molt conscient del que tenc per gaudir-ne. Les coses ja van prou de pressa, així que preferesc no accelerar els processos” d’un treball fet de manera reposada i madura. El resultat suposa un cant a la solitud i a la igualtat, amb tota la seva cruesa; acudeix als ensenyaments de creadores a qui admira, artistes que varen aconseguir expressar-se a través de l’art com Anne Sexton, Maria Luisa Nombal, Sylvia Plath, Teresa Wilms Montt, Camille Claudel i Virginia Woolf. “Aquestes dones van sortint al llibre, que al principi havia de ser un homenatge a elles, però que he anat integrant en l’obra a mesura que la creava, amb una realitat a vegades fosca, ja que la majoria d’elles va intentar suïcidar-se”.

Bonet també és autora dels textos que acompanyen el llibre. Es tracta d’una obra absolutament personal, original i arriscada, que té com a eix narratiu la vida d’una dona que s’enfronta a les incerteses de la vida actual.

La ciutat

L’artista viu a Barcelona des de fa uns cinc anys. “Allà he trobat persones, de diferents disciplines artístiques, que m’enriqueixen molt, i bevem plegades de les nostres creacions”. La pintora ens confessa que, “de moment, en el mitjà en què es troba més còmoda és en el camp editorial. “L’art que més plaer m’ha donat mai és la literatura. M’agrada concebre els textos amb imatges”, afirma. Bonet prepara nous projectes a “quatre mans” amb autors com Rosa Montero i Aitor Saraiba.

Joan Miquel Oliver

Paula recorda la darrera vegada que va ser a Mallorca: “Fou en el concert de comiat dels Antònia Font al teatre Principal de Palma; vaig passar-ho tan bé...”. I és que Bonet és amiga de Joan Miquel Oliver. “Ens vàrem conèixer un dia de Sant Jordi a Barcelona i des de llavors que, atrets pel que és abstracte, hem volgut fer un projecte plegats, però encara no n’hem trobat el moment; ja arribarà, segur. M’agrada molt la música que fa Joan Miquel Oliver i crec que encaixaria molt bé amb la meva obra”, explica. Per cert, serà un projecte de format audiovisual, musical i, òbviament, artístic.

stats