Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Pau Riba celebra 40 anys del disc 'Jo, la donya i el gripau' amb una reedició i un concert

Pau, la donya i el gripau

Després de quaranta anys, Jo, la donya i el gripau, paradigma de la psicodèlia catalana, sona tan fresc com el primer dia. Pau Riba ho celebrarà amb una luxosa reedició del disc i un concert d'aniversari.

L'any 1971, Pau Riba va iniciar un exili hippie i voluntari a Formentera, que es va perllongar fins a l'any 1975. Dues coses importants li van passar aquell any: el naixement del seu primer fill, Pauet, i la concepció del disc Jo, la donya i el gripau, enregistrat en directe i a l'aire lliure i que va dedicar al seu fill acabat de néixer.

Unànimement considerat com l'altra peça clau de la seva trajectòria -al costat de Dioptria-, Jo, la donya i el gripau, petit gran tractat de folk còsmic, acaba de fer quaranta anys de vida. Riba celebrarà aquesta efemèride -que també són els quaranta anys del seu fill- amb una reedició del disc i un concert al Centre Artesà Tradicionàrius el dijous 24 en què reproduirà íntegres les tretze cançons del disc amb una banda creada per a l'ocasió.

Una edició per a col·leccionistes

Al concert d'aniversari no hi faltaran alguns dels planetes amb més força gravitatòria de l'univers Riba: Pascal Comelade, Albert Pla i Enric Casasses. O nous satèl·lits atrets recentment, com Joan Pons, El Petit de Cal Eril, que farà de tècnic de so, així com el grup format per dos dels seus fills i Dolo Beltran, Pastora. "Ara m'acabo d'assabentar que és un disc important", explica Riba, sorneguer, a l'ARA. Tant, que la reedició, que havia de ser "un simple CD", ha agafat dues formes: primer, un vinil editat per Bankrobber. Segon, un llibre disc amb una llarga entrevista que li va fer Martín Matilla, d'El diari d'Eivissa, sobre l'enregistrament del disc. El pack conté diversos materials que són un deliri de col·leccionistes. Per esmentar-ne un parell: un DVD amb un reportatge d'Isaki Lacuesta o el facsímil d'una carta en què Mercè Pastor (la donya) expressa els seus sentiments sobre la maternitat, la vida i el cosmos.

I embolcallant les dues edicions, una capsa il·lustrada pel mallorquí Miquel Barceló, un dels artistes més cotitzats del món. Riba explica que la participació de Barceló va sortir per pura amistat. "A casa seva, a Mallorca, el Miquel m'havia expressat la seva admiració per aquest disc, que va transmetre als seus fills petits", recorda Riba. Encara que en termes creatius, assegura, els ha unit "trepitjar el fang de la creació i la procreació" i "inspirar-se en la terra primigènia".

El bucolisme acústic de Jo, la donya i el gripau, lluminosa celebració de la infància i la maternitat en clau de folk català psicodèlic, roba el cor, endolceix migdiades i engresca els nens com el primer dia. Cal demanar a Riba si en el seu moment va ser una reacció contra el roquer i àcid Dipotria, un atac furibund i frontal contra el concepte de família burgesa. "Més que una reacció va ser una evolució", aclareix. Entre el primer i el segon volum de Dioptria, diu, "Riba va fer el primer viatge a Formentera i es va fotre el primer àcid". Aquest fet es reflecteix en un disc la temàtica del qual torna a ser la família, però "no des de la teoria utòpica sinó des de la pràctica real i personal", amb part natural sense metge inclòs. Riba hi proposa un seguit de noves actituds respecte de la família i altres afers que encara considera vigents: "En aquest disc hi ha tota una presa de posicions i consciència precursores del moviment dels indignats".

Una festa d'aniversari

El músic ha plantejat el concert del CAT com "una festa d'aniversari", amb una banda formada per membres de Les Aus i De Mortimers, que Riba ha triat "per la seva proximitat amb la infància i la seva capacitat d'inventiva com a creadors d'instruments". Convidats com Casasses i Pla no tindran cap paper estel·lar, més aviat complementari. "Comelade farà intros i extros, com les cortinetes de continuïtat a la tele" i Casasses farà la presentació. Riba es mostra satisfet per fer-se ell mateix l'homenatge. Li plana pel cap l'infaust homenatge dels 30 anys de Dioptria, gegantí i muntat d'amagat seu: "Em volien deixar a la cuneta mentre s'enriquien a costa meva. Vaig veure calés, però perquè vaig fotre un cop de puny a la taula".