Publicitat
Publicitat

Paraules amb menys tensió i exquitxades de sang

El canvi de l’espai escènic, que en el Romea era un cau amagat i estret, és l’aportació més significativa de Sergi Belbel a una funció que manté íntegrament el text original

Paraules encadenades va ser fa poc més de vint anys el primer gran èxit de Jordi Galceran, tot i que Dakota es va estrenar abans amb molt bona acollida. L’obra és un thriller psicològic protagonitzat per un presumpte assassí en sèrie que ha segrestat la seva víctima número 19, a la qual reté a l’escenari d’un teatre abandonat d’alguna colònia tèxtil. El títol, així com el nom dels protagonistes, Ramon i Laura, fa referència a un joc que practica el segrestador amb la víctima: jo dic una paraula i tu en dius una altra que comenci amb l’última síl·laba de la meva.

El canvi de l’espai escènic, que en el Romea era un cau amagat i estret, és l’aportació més significativa de Sergi Belbel a una funció que manté íntegrament el text original i, en conseqüència, la història es desenvolupa en el temps ja passat del VHS. Belbel canvia també un xic el to amb un polsim d’humor negre, trets comediogràfics i una recreació gore al final de l’espectacle amb streaming inclòs. El resultat té igualment l’agraïment del públic, però la funció perd tensió dramàtica.

Tot i això, Paraules encadenades és una obra d’actors, un gran repte per a un actor i una actriu, que va tenir Jordi Boixaderas i Emma Vilarasau com a protagonistes en la seva estrena. Belbel no compta aquí amb el pertorbador somriure de Boixaderas i ha canviat força el perfil del psicòpata, que es qui porta el pes de l’acció. David Bagés és un actor més expansiu en el gest i el moviment, una mica massa exagerat en les reaccions i menys pervers en els girs de l’intriga, però eficaç per mantenir la incògnita de quina és la veritat. Mima Riera defensa amb convicció la fragilitat inicial de la víctima i creix quan aquesta agafa les regnes de la disputa.

PARAULES ENCADENADES

Sala Villarroel, 11 de juliol