Paolo Conte, clausura de luxe

BARCELONA.És una de les veus essencials de la cançó europea de la segona meitat del segle XX, i a tocar dels 75 anys Paolo Conte està en tan bona forma que fa mèrits per ser-ho també de la primera meitat del segle XXI. Després d'inaugurar el Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona el 2007, el cantautor d'Asti, al nord d'Itàlia, tanca aquesta nit a L'Auditori l'edició d'enguany. I ho fa amb les entrades exhaurides fa dies.

No és casualitat que Conte clausuri una edició en què el jazz italià ha estat un dels protagonistes, gràcies a l'agermanament del festival de Barcelona amb l'italià Umbria Jazz. Per la 43a edició, que abaixa la persiana amb rècord de públic, han passat, entre els concerts de pagament, els gratuïts i les activitats paral·leles, gairebé 100.000 persones. D'entrades se n'han venut 32.000, i l'índex d'ocupació ha estat per sobre del 85%.

Revisió constant

Amb veu de fumador i un estil com a compositor i pianista que mescla estils i períodes, cançó i jazz, tango i cabaret, Paolo Conte torna a Barcelona amb disc nou, l'antologia Gong-oh (2011). En quatre dècades de trajectòria -va exercir d'advocat fins a la trentena i de compositor per a altres artistes abans de fer el salt a la interpretació el 1974-, Conte ha mostrat un meticulós afany de col·lecció i de revisió de la pròpia obra. Ha editat amb freqüència recopilacions de material editat prèviament, sovint en discos en viu i de vegades fent noves versions de temes coneguts. Però des de l'anterior concert a Barcelona, Conte ha editat dos àlbums de cançons noves, Psiche (2008) i Nelson (2010). Aquest últim, segons explica el director artístic del Festival de Jazz, Joan Anton Cararach, serà un dels protagonistes del xou a L'Auditori, al costat dels grans èxits del d'Asti.

"El concert és una autèntica meravella, el muntatge és espectacular", explica Cararach, que ja ha tingut oportunitat de veure'l. Conte, al piano, està envoltat de deu músics que toquen mitja dotzena d'instruments i que es van movent per l'escenari. "La instrumentació i els arranjaments són molt rics. Però tot i la riquesa tímbrica, Paolo Conte ha aconseguit una destil·lació del que fa, i està en un moment realment esplèndid", afirma Cararach.

L'italià és car de veure. Quan Conte va tocar al festival Grec del 2005, feia vint anys que no trepitjava els escenaris barcelonins. Però la tendència s'ha invertit. "Fa molt pocs concerts a l'any, però hem aconseguit que Barcelona i el Festival de Jazz siguin ports on pot recalar sovint", diu el director del certamen. I aquesta manca de prodigalitat és una de les claus de la seva excel·lència. "Pocs concerts que faig, només faltaria que no els fes amb tota la intensitat", va dir el mateix Conte a Cararach.

Valoració positiva

Paolo Conte ha fet sold out al festival, com també el van fer Sílvia Pérez Cruz, Andrea Motis, La Vella Dixieland, Ryuichi Sakamoto, Pat Metheny, Paolo Fresu i Omar Sosa, Stefano Bollani i Buena Vista Social Club. Així que la valoració de Cararach és molt positiva. "En temps de crisi hem fet rècord d'espectadors, hem venut les entrades previstes i les activitats gratuïtes han tingut molt d'èxit".

Però el director admet que el Festival de Jazz podria atreure més públic. "Hem tingut un índex molt alt de venda d'entrades, però en voldríem vendre més. Ara, som conscients que fem jazz, i que les expectatives del gènere són les que són. Potser hem fet un festival massa gran per a Barcelona. Però des del punt de vista artístic no hi ha hagut decepcions", afirma Cararach.