El Palau Güell torna a ser visitable després de set anys d'obres

Barcelona.El geni constructiu de Gaudí, les solucions arquitectòniques més originals, les descobertes formals, els jocs d'aire i llum, les transparències, l'experimentació amb materials, tot ja és present al Palau Güell, un edifici precursor del Modernisme, construït entre 1886 i 1892 i declarat per la Unesco Patrimoni Mundial el 1984. Fet per encàrrec d'Eusebi Güell, un dels homes més rics de la Catalunya de finals del segle XIX, mecenes i protector d'Antoni Gaudí, el Palau va servir alguns anys, pocs (només fins al 1906) d'intermitent residència familiar. En realitat, la seva funció principal va ser de lluïment, per a grans festes, recepcions i concerts. La restauració, doncs, s'ha fet pensant més en l'edifici com a emblema arquitectònic que com a habitatge d'època: "Hem volgut mostrar l'obra de Gaudí i no com vivien els Güell", explica l'arquitecte Antoni González Moreno-Navarro.

Si algú coneix pam a pam aquest edifici, propietat de la Diputació deBarcelona des del 1945, és aquest arquitecte, la intervenció del qual en el patrimoni gaudinià -especialment a la cripta de la colònia Güell- no sempre ha estat ben rebuda per la professió. Responsable de la conservació i estudi del Palau des del 1982, González no dissimula la seva passió: "Estic enamorat de Gaudí. El tòpic és veritat: era un geni, no tant des del punt de vista estètic, perquè cadascú té el seu gust, com en el camp constructiu".

Per a la restauració, l'edifici, tancat set anys, ha estat objecte d'estudi i anàlisi entre el 2004 -va tancar l'endemà del Fòrum de les Cultures- i el 2007, mentre que les obres s'han fet des del 2007 fins a aquest 15 d'abril. Dijous que ve, dia 26, obrirà les portes al públic.

Per als que recorden el Palau d'anys enrere, els sorprendrà la lluminositat interior. És com si tot tingués vida nova. Resulten especialment visibles els sostres: "Hi ha 165 tipus diferents de sostres, amb solucions decoratives d'una extraordinària diversitat", fa constar González. Tot es veu més, i no només per la neteja general, per la recuperació de materials malmesos i dels colors originals de les parets, sinó per la nova il·luminació: els aplics moderns s'han fet amb vocació de màxima neutralitat i per permetre una visió més completa del monument.

El treball artesanal, sobretot en fusteria, ha estat decisiu. Un equip de vuit fusters hi han fet feina durant més de tres anys. "No és veritat que en aquest país s'hagin perdut els artesans", trona González, que ha dirigit un petit exèrcit de tècnics en ceràmica, ferro, metall, vidre, pell, cuir, teixits, pa d'or... L'actuació ha incidit en revestiments que no havien estat tractats mai, en paviments i elements ornamentals, alguns originals de l'època dels Güell i altres de posteriors. Tot s'ha fet al servei de la museïtzació, per a la qual González ha comptat amb la participació de l'historiador de l'art Josep Casamartina.

La recuperació de l'orgue, que es va deixar perdre amb la Guerra Civil, és l'altra gran fita de la reobertura del Palau. Obra del mestre Albert Blancafort, només se n'han pogut salvar els tubs de fusta de les façanes laterals. Quan el visitant entri al gran saló, de 80 metres quadrats i 13 d'altura, podrà gaudir del seu so. És el punt central d'una visita que va de les cavallerisses al soterrani i fins al terrat, on hi ha les famoses xemeneies decorades: però atenció!, només algunes són originals.