A FAVOR DE LA DIVERSITAT
Cultura 03/06/2011

El PEN impulsa els drets lingüístics

15 anys després de l'aprovació de la Declaració de Drets Lingüístics, el president del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN presenta un document perquè els seus continguts no perdin vigència.

Josep Lambies
2 min

Barcelona.Fa tres anys, el gironí Josep Maria Terricabras va pujar a la presidència del Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN, organisme amb poder consultiu a les Nacions Unides, i referència per a tothom qui està emparentat amb el món de la literatura. Des que va prendre possessió del càrrec, Terricabras va assegurar que una de les prioritats del seu mandat seria revifar la Declaració de Drets Lingüístics, aprovada el 6 de juny del 1996. En el quinzè aniversari de la redacció d'aquest text, el president ha fet públic el Manifest de Girona, una mena de decàleg que va ser avalat pel Comitè en una reunió durant els dies 12 i 13 de maig.

"La Declaració està molt bé, però té premisses i més de 50 articles, amb els seus respectius subarticles", es queixa el president. "Valia la pena posar-la al dia". Afegeix: "Això no és un resum de l'original, sinó un destacat dels deu punts essencials". El dia 12 de setembre, aquest petit document viatjarà a Belgrad, on es reunirà l'Assemblea Internacional del PEN. El 19, a tot estirar, s'aprovarà el manifest i es durà a la Unesco. "No només volem que es validi; volem que s'utilitzi com una eina de treball que permeti aplicar noves polítiques", diu Terricabras.

Els punts claus del manifest

El decàleg ve de Catalunya, però el català no és l'única diana de les exigències. "Nosaltres treballem pels drets de totes les llengües del món -aclareix Josep Maria Terricabras-. En aquests deu ítems es recullen informacions tan bàsiques com ara que la diversitat lingüística és un patrimoni de la humanitat que ha de ser protegit. També volem que quedi clar que un idioma no és només un mitjà de comunicació: és el medi en què vivim, estimem, odiem o fem versos". L'objectiu de tot plegat és aconseguir que el dret a l'ús i protecció de la pròpia llengua quedi finalment reconegut.

Per norma general, aquests cavalls de batalla coixegen fins i tot abans d'entrar en acció. Afortunadament, el PEN compta amb un gran suport internacional. El va fundar la britànica Dawson Scott el 1921, seguint el patró dels clubs anglosaxons -te i pastes-, i de seguida es va convertir en un centre neuràlgic per als literats de tot el món. 90 anys després compta amb 140 seus repartides arreu del planeta, que treballen en diversos programes que vetllen per la llibertat d'expressió i combaten totes les seves violacions -són especialment coneguts per la feina que fan amb escriptors empresonats-. El manifest té moltes opcions de tirar endavant. "Com a organització, el PEN fa molta pat xoca", conclou Terricabras.

stats