EL CAMÍ FINS ALS OSCARS
Cultura 18/01/2012

'Pa negre': La fi del somni americà

'Pa negre' no ha passat el primer tall. L'Acadèmia de Cine de Hollywood va fer públics ahir els noms dels 9 semifinalistes, entre els quals no hi ha la cinta catalana. Tot i així, la gesta ha estat èpica.

Laura Serra
3 min

BarcelonaAhir al matí, Isona Passola només pensava a veure el Barça per no agafar un atac de cor. Ningú sabia del cert a quina hora l'Acadèmia de Cine de Hollywood dictaria sentència sobre Pa negre . La famosa shortlist -la llista de les nou pel·lícules de parla no anglesa precandidates als Oscars- havia de fer-se pública cap a l'hora del clàssic, a partir de les 9 del vespre. A la productora Massa d'Or, l'equip no tenia previst reunir-se. "Tot just és el primer tall, el segon és el que decideix si hi vas o no. No volem generar més expectatives. Les decepcions col·lectives, en aquest país, són horroroses", pontificava Passola.

Tenien la consciència tranquil·la: la campanya dels últims tres mesos a la Meca del cine ha estat esgotadora i fructífera. Passola, Agustí Villaronga, Nora Navas, Marina Comas i Francesc Colomer han posat tota la carn a la graella. La decisió era a les mans dels 6.000 acadèmics americans i d'un comitè d'experts. Hi havia 63 pel·lícules de parla no anglesa designades per les seves respectives acadèmies i la selecció de 9 films era radical però "molt neta", assegurava la productora.

Abans del previst, a les 7 de la tarda, l'Acadèmia de Hollywood enviava la llista de pel·lícules que passen ronda. Ni una engruna de Pa negre . Entre les clares candidates a l'estatueta hi ha la iraniana Nader y Simin. Una separación (recent Globus d'Or a millor film de llengua estrangera i Ós d'Or al festival de Berlín), en un gest que es pot interpretar fins i tot en clau geopolítica. També hi ha el documental alemany de Wim Wenders Pina i la israeliana Footnote , que havia marxat de Canes amb premi. En canvi, sorprenentment no hi ha ni la superproducció xinesa de Zhang Yimou (The flowers of war ), ni el finlandès Aki Kaurismäki ( El Havre ), ni cap pel·lícula de parla hispana. La sorpresa ha estat la nominació marroquina: és el primer cop que una cinta africana supera el filtre.

Una hora més tard, a les vuit tocades, Massa d'Or enviava un correu: Thank you everybody . Al final no han estat candidats, però se senten guanyadors. "Tot el que hem après, tot el suport que hem tingut, totes les coses bones que ens ha donat, ens ha fet tan millors per a la propera que no hi ha res a dir", afirmava al vespre Passola, enganxada al mòbil. "Ha sigut fantàstic ficar-se al cor de Hollywood, veure el que els agrada i el que fan. I el més fantàstic: descobrir que quan fas una cosa en nom del país i pel país, el país respon d'una manera brutal. Quan bevem de les arrels hi ha un poble al darrere", afirmava.

No és un film, és un fenomen

Pa negre ha marcat un camí. Fins i tot ho reconeixia el conseller de Cultura, Ferran Mascarell: "Representa un canvi d'escala en el cinema català. Ara ja sabeu, ja sabem tots, com s'ha de fer des de la singularitat una pel·lícula amb valor universal". El rastre d'èxit que deixa la pel·lícula des que es va estrenar al Festival de Sant Sebastià no té precedents. A nivell cinematogràfic, una Concha de Plata, 13 premis Gaudí, 9 premis Goya (la primera vegada que una cinta en català guanyava al millor film), el Premio Nacional de cinematografia per a un autor tan singular com Agustí Villaronga i la designació per part de l'Acadèmia Espanyola, també per primer cop, d'una pel·lícula en català per representar-la als Oscars. A nivell empresarial, s'han venut 160.000 còpies en DVD de la cinta, ha generat tres milions d'euros a taquilla, s'ha exhibit d'aquí fins a la Xina (només queda el repte dels Estats Units) i "ha demostrat que el mercat català és rendible". Però el més destacable, a nivell popular, "s'ha convertit en un fenomen, s'ha vist en tots els pobles de Catalunya. El país estava necessitat, en cinema, de projectes propis, perquè és l'única branca de la cultura que no està normalitzada ni en temàtica ni en llengua. I a l'estranger volen productes autèntics". Passola és l'encarnació de l'esperit guardiolista . "Els fracassos m'esperonen", rebla. Així que, com dirien Mishima, segur que tornarem a sofrir, tornarem a plorar, tornarem a somriure, tornarem a somiar.

stats