Publicitat
Publicitat

PREMIS DE L'ACADÈMIA DE HOLLYWOOD 2012

Els vuit millors moments d'una cerimònia que va coronar 'The artist' com a millor pel·lícula

Uns Oscars a la francesa

Més d'un segle després d'inventar el cinema, els francesos s'han vist obligats a fer una pel·lícula muda per, d'una vegada per totes, triomfar als Oscars de Hollywood com Déu mana. The artist es va proclamar diumenge a la nit la guanyadora de la 84a edició dels premis de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques, en què es va endur els premis a la millor pel·lícula, director, actor protagonista, música i vestuari. No van ser els únics guardons amb accent francès: La invención de Hugo , que transcorre a França, va guanyar cinc premis tècnics i Midnight in Paris , l'Oscar al millor guió original.

'The artist' fa història

És la primera vegada que un film de producció no anglosaxona guanya l'Oscar a la millor pel·lícula, i la segona (després de l'edició del 1929) que el guanya un film mut. The artist ha fet història en una gala que, per contra, difícilment passarà a la història, una cerimònia correcta en què l'experiència de Billy Crystal com a presentador (novena gala!) ha fet oblidar el ridícul que l'any passat va protagonitzar James Franco.

El cameo de Bieber

La cerimònia va començar amb el clàssic muntatge en què el presentador es passeja per les pel·lícules nominades. En una recreació de Midnight in Paris , Billy Crystal ensopega amb Justin Bieber. "Què hi fas tu aquí?", diu Crystal. "Aconseguir-te audiència de 18 a 24 anys", respon el cantant. És l'etern repte de la gala: millorar les xifres d'audiència entre el públic que els anunciants més valoren.

Sempre Billy Wilder

Trueba i Mariscal no van pujar a recollir l'Oscar al millor film animat per Chico i Rita : Rango se'l va endur. Ens vam perdre la dedicatòria a Méliès que tenien preparada, però un altre director va fer pensar en aquell famós "jo no crec en Déu, jo crec en Billy Wilder" de Trueba en acceptar l'Oscar per Belle époque : Michel Hazanavicius va dir que volia dedicar l'Oscar especialment a tres persones: "Billy Wilder, Billy Wilder i Billy Wilder", va exclamar.

La invenció de Scorsese

Tot i que no va pujar a recollir cap Oscar, Martin Scorsese va ser un dels noms més pronunciats dalt de l'escenari. Tots i cada un dels guanyadors dels premis tècnics que es va endur La invención de Hugo (direcció artística, fotografia, efectes visuals, mescla i muntatge de so) el van citar en els agraïments amb més emoció que a les respectives mares. Scorsese, però, mereixia més.

Altre cop Meryl Streep

Colin Firth presentava les nominades a l'Oscar a la millor actriu protagonista. Quan va arribar el torn de Mery Streep, no es va poder resistir: " Mamma mia . Érem a Grècia. Ballàvem. Jo era gai. I érem molt feliços", va dir Firth, recordant el film que va protagonitzar amb l'actriu. Era la nit de Meryl Streep, que va recollir l'Oscar per La dama de hierro amb emoció i sentit de l'humor. "Tothom ha d'estar pensant: «Altre cop ella?» Però bah, m'és igual".

El descendent

Amb una única -i molt merescuda- estatueta al guió, Los descendientes no va poder fer ombra a The artist . En recollir el seu segon Oscar, Alexander Payne va recordar que, després de guanyar-ne un amb Entre copes , la seva mare li va fer un retret: a diferència de Javier Bardem, no li havia dedicat el premi. Payne va aprofitar la nova oportunitat per dedicar-li, ara sí, l'Oscar a la seva mare.

La mida sí que importa

Els presentadors convidats van protagonitzar alguns dels millors moments de la nit: Ben Stiller tallant el rotllo a una hiperexcitada Emma Stone; Will Ferrell i Zach Galifianakis -incapaç de pronunciar el seu propi cognom- fent xocar uns platerets; Kristen Wiig presentant els curtmetratges ("no deixeu que us enganyin: la mida sí que importa"); i Gwyneth Paltrow esbroncant Robert Downey Jr. per rodar un documental a la gala. Tot plegat, més a prop del somriure que de la rialla.

Tan vell com l'Oscar

Christopher Plummer, de 82 anys, Oscar al millor actor de repartiment, es va comparar amb l'estatueta ("Només ets dos anys més gran que jo!") i va confessar que duia assajat el discurs des que va sortir del ventre de la mare. "Teniu sort, fa tant de temps que ja me n'he oblidat".