Organitzar-se per recuperar l’orgull

PalmaL’èxit de la campanya que posaren en marxa mig en broma mig seriosament els ha sorprès molt gratament. ‘Deixa’t de pulguitas, demana un bon llonguet. Salvem el llonguet’ era un dels eslògans de la iniciativa que va permetre al col·lectiu Orgull Llonguet fer-se visible i alhora reivindicar l’excel·lència del panet tradicional ciutadà. Però la reivindicació del llonguet no deixa de ser l’anècdota d’un moviment que va més enllà de la simple bandera gastronòmica autòctona i que vol contribuir a la construcció d’un altre model festiu a Ciutat allunyat del que es proposa des de l’Ajuntament i que es concreta en les festes de Sant Sebastià. I ho volen fer transformant el model de participació ciutadana i el que fins ara havia estat un mot despectiu dirigit des de la Part Forana als ciutadans, llonguet, en un motiu d’orgull.

Les nostres festes

Farts del que consideraven unes festes “domesticades”, sense gràcia ni identitat, un grup d’amics decidí posar-se a fer feina en lloc de criticar de plaça en plaça.

“No és gaire difícil competir amb les festes de Palma. I és que un dels costums més llonguet que hi ha és esperar que surti el cartell dels concerts de Sant Sebastià per criticar-lo”, explica Jaume Vich, un dels impulsors i membre del col·lectiu.

“El nostre objectiu era crear, encara que fos un doi, un element que permetés crear identitat de les festes de Palma”, destaca Vich. “Feia estona que cada any, per les festes de Sant Sebastià amb un grup d’amics, dèiem de fer alguna cosa perquè eren unes festes insípides”, comenta Vich. “El bessó de tot va néixer l’any passat sense més intenció que la de passar-ho bé el nostre grup d’amics”, afegeix Josep Joan Luna, Potti, un altre dels membres del col·lectiu. Així, ho feren amb mitjans limitats, pràcticament de manera improvisada, sense pretesions però amb molta il·lusió. Una xaranga i un caparrot, en Pep Toni, foren suficients perquè centenars de persones s’animassin a ballar i xalar durant la revetla de Sant Sebastià de 2014.

Potti explica que volen demostrar que “una altra manera de fer festa és possible a través de l’organització dels ciutadans”. Així, Pep Toni Rubio va dur el seu caparrot, d’aquí el nom de Pep Toni, el grup d’amics va pagar la xaranga i la festa ja estava muntada.

És possible

“Reivindicam uns valors com a ciutadans, no només apel·lam a les festes com una invitació a la borratxera gratuïta”, continua Vich. Organitzar-se, proposar, actuar, ja sigui a les festes, ja sigui fomentant el consum de productes autòctons i la compra al petit comerç.

El col·lectiu convida totes les associacions, ciutadans i col·lectius a sumar-se a la iniciativa i els anima que organitzin les festes que més ganes els facin. “El context social i polític també hi ha influït. Hem de tenir present que, al marge de les institucions, els carrers són nostres, de la gent”, assenyala Vich, que va animar els més joves a “agafar les regnes” i organitzar coses en lloc de “queixar-se i no participar”.

“Volem anar més enllà i obrir l’organització. Convidam a tothom que se sumi al col·lectiu però també a organitzar-se per compte seu, que la gent entri dins el batec de la Ciutat”, apunta Potti.

Precedents

De tota manera, no són els primers que han organitzat unes festes alternatives a les institucionals: Sant Canut, que enguany ha complit 17 anys no sense problemes amb les llicències que els demana l’Ajuntament i que estigueren a punt d’obligar a suspendre’l, o més recentment la Confraria de Sant Sebastià, creada el 2013. Tot i estar-hi d’acord, la seva iniciativa es diferencia d’aquestes dues. De la de Sant Canut, perquè és reproduir el model de festa de concert, un model que suposa una complexitat logística molt important a la qual no es poden enfrontar, i de la Confraria de Sant Sebastià, perquè la seva visió “és més massiva”.

“La gent està mancada d’una identitat i nosaltres el que volem fer és crear-la de bell nou”, assenyala Vich, que, a part, és un dels socis de Melicotó, la casa de camisetes mallorquines. I un d’aquests símbols serà el caparrot d’en Miquel del forn de sa Pelleteria.

Disseny i xarxes socials

En aquest sentit, Vich recorda que qualsevol poble de la Part Forana disposa dels seus símbols, els venera i formen la part central de les festes. És per això que volen construir una imatge, definir uns colors, crear una simbologia i un sentiment de les festes de Palma per dotar-les d’una personalitat pròpia.

El disseny i la utilització de les xarxes socials és una de les claus de l’èxit del col·lectiu. Amb dissenyadors i fotògrafs a les seves files, l’Orgull Llonguet ha creat una imatgeria pròpia que els identifica i ha sabut fer sentir el seu missatge amb una bona estratègia a les xarxes.

En aquest sentit, tant Vich com Potti destaquen la importància de saber aprofitar totes les eines que tenen a l’abast per aconseguir el que volen. És el que prediquen. Amb pocs mitjans, es poden fer coses. Moltes. I si a sobre s’hi afegeix la il·lusió i l’orgull de formar part de la teva ciutat, de treballar per gaudir on vius, la feina és més bona de dur. És el que pretén el col·lectiu Orgull Llonguet, regenerar l’autoestima dels ciutadans, que s’estimin i estimin la seva ciutat: els seus bars, els seus forns, els seus comerços, la seva festa, la seva gent.