Aristòfanes (448 aC - 380 aC) va escriure algunes de les comèdies gregues de títol més magnètic, al mateix temps que enunciatiu i senzill, d'una transparència que contrasta amb els fluids negrosos -altament humorístics- que les recorren: Els núvols , Les granotes , Les vespes i Les bromes són algunes de les obres que ens han arribat (se'ns fa la boca aigua d'imaginar el possible contingut d' Els vaixells mercants ).
Manuel Balasch va traduir per a la Fundació Bernat Metge la pràctica totalitat de les comèdies aristofàniques que han sobreviscut. Aplegades en sis volums, el quart conté dues de les peces més conegudes del dramaturg grec, Els ocells i Lisístrata . A la primera, Evelpides i Pisteter decideixen fugir d'Atenes i trobar un lloc més adequat per viure en pau. Després de consultar-ho amb Tereu, els dos evadits tenen la pensada de reunir tots els ocells del món i fundar una ciutat al cel. De seguida comencen a aparèixer indesitjables -un poeta, un sacerdot i un traficant d'oracles- que destorben la placidesa de la nova ciutat.
L isístrata explica la història d'una vaga de sexe. Les dones d'Atenes es decideixen a no satisfer els seus marits fins que no hi hagi una treva: estan tipes que la guerra ajorni un dia rere l'altre la vida familiar. Explícita i perversa, és encara una de les comèdies més representades d'Aristòfanes.
