Nova atribució a Bernat Martorell
L'autor secret dels vestits litúrgics de la capella del Palau de la Generalitat ha estat descobert. Els experts del MNAC han revelat que es tracta de Bernat Martorell, el mestre del gòtic català.
Barcelona.Les obres que passen més desapercebudes a vegades amaguen els secrets més reveladors. Rafael Cornudella i Guadaira Macías, conservadors de la secció de gòtic del MNAC, han descobert que Bernat Martorell és l'autor dels brodats narratius de la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Com si fos un retaule, Martorell va dissenyar els models de les setze escenes de la vida del sant que hi ha distribuïdes als quatre vestits litúrgics de la capella coneguts com el tern de Sant Jordi (dues dalmàtiques, una casulla i una capa).
Ja se sabia que Martorell va ser l'autor de l'escena del frontal brodat amb què es guarnia l'altar durant les celebracions especials. Aquest brodat fastuós, que va ser exposat al MNAC el 2009 dins l'exposició Convidats d'honor , està protagonitzat per l'escena de sant Jordi matant el drac. Així, doncs, el brodat de l'altar i les setze escenes narratives dels vestits devien funcionar com un retaule. El brodador del frontal de Sant Jordi va ser Antoni Sadurní, i és probable que també es fes càrrec del tern, sostenen els estudiosos. Amb aquesta descoberta, Martorell s'emporta tots els mèrits de la decoració de la capella: va fer el retaule pintat de Sant Jordi i aquest altre cicle brodat.
L'atribució d'aquests models a Bernat Martorell reobre el catàleg de la seva obra, que va quedar establert als anys quaranta. El descobriment s'ha fet en el curs de la restauració de la dalmàtica que està en més bon estat de conservació i que s'està duent a terme actualment. Un cop recuperada es mostrarà en una exposició sobre el gòtic internacional català -que es data de finals del segle XIV i començaments del segle XV- que el MNAC presentarà la primavera del 2012.
El tern de Sant Jordi també permet conèixer millor l'evolució de Bernat Martorell com a pintor. El retaule de Sant Jordi, les taules del qual es conserven a l'Arts Institute de Chicago i al Museu del Louvre, forma part de la primera etapa de la seva obra mentre que els models brodats són una de les últimes produccions de la seva carrera. Les escenes de la vida de sant Jordi que hi ha representades a tots dos conjunts constitueixen el cicle més complet que se li va dedicar a la Corona d'Aragó.
Revalorització de l'art tèxtil
Els brodats del tern de Sant Jordi són tan luxosos i detallistes que a la documentació de l'època se'ls anomena pintures d'agulla . Van ser brodats amb fils d'or i seda a partir de les mostres de Martorell, el rastre de les quals es poden observar a les radiografies de la peça. Aleshores aquests treballs eren més valorats que la pintura sobre taula, a diferència del que va passar en els segles posteriors.
La diferència de preu entre els brodats i la pintura ho certifica. Pel retaule dedicat a sant Marc que va desaparèixer de la capella del gremi de sabaters a la catedral de Barcelona, Martorell va cobrar 520 florins, recorden Cornudella i Macías. Les catorze canes de vellut vermell brocat d'or comprades el 1443 al comerciant italià Vanni Ruccellai per confeccionar el tern van costar 462 lliures, l'equivalent a 500 florins. I el fil de seda i or i el treball del brodador Antoni Sadurní al frontal de Sant Jordi va ser valorat l'any 1451 en 1.552 florins i 3 sous, és a dir, el triple que el retaule de Sant Marc.
El frontal de Sant Jordi i el tern es van brodar entre el 1443 i el 1450, poc després que s'acabés la capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Martorell havia sigut nomenat pintor oficial després de pintar el retaule de Sant Jordi i és lògic que rebés aquest altre encàrrec.
