Publicitat
Publicitat

ANIVERSARI

La Nova Cançó fa avui 50 anys

Avui fa mig segle del naixement de la Nova Cançó. Josep Maria Espinàs i Lluís Serrahima representaran Els Setze Jutges durant l'acte commemoratiu, que tindrà lloc aquest vespre a la seu de la ICCIC.

Sovint la història està feta de petites històries que semblen poc importants però que acaben marcant fites històriques. Una d'aquestes és la que avui recordarem a la Institució Cultural del CIC. Hi commemorarem un acte senzill que es va celebrar avui fa mig segle, el 19 de desembre del 1961, en un pis de l'immoble del número 27 del carrer Santaló de Barcelona, la primera seu del CICF (Centre d'Influència Catòlica Femenina). Aquell dia va néixer la Nova Cançó.

Tal com recorda la placa que l'alcalde Jordi Hereu va col·locar a la façana de l'edifici, avui fa 50 anys que en aquell pis es va celebrar un recital de cançons catalanes presentat sota el títol La poesia de la Nova Cançó . Va ser la primera vegada que es van emprar aquests termes per fer referència a aquells temes nous que ja s'havien escoltat en altres actes també molt senzills, sovint fets simplement en alguns domicilis particulars, com a molt als entreactes del Teatre Viu del Reial Cercle Artístic, en altres locals socials i sobretot al Centre Comarcal Lleidatà, on el 30 de setembre del 1960 s'havia celebrat una sessió en què Miquel Porter, Josep Guardiola i el conjunt Diávolos van tocar nombroses cançons en català.

Tot plegat responia a un fenomen que Lluís Serrahima havia sabut expressar en un article publicat al gener del 1959 a la revista Germinàbit , predecessora de Serra d'Or : "Ens calen cançons d'ara". Trencant el silenci imposat des de la victòria franquista, començaven a néixer noves cançons catalanes. Fins i tot ja hi havia uns quants discos amb cançons modernes en català, com els que les Germanes Serrano i el ja citat Josep Guardiola van publicar el 1958 amb versions d'èxits internacionals de l'època. A València, Raimon ja cantava Al vent , i a Perpinyà Jordi Barre cantava també en català. Sense menystenir ni oblidar les nostres velles cançons populars tradicionals, sorgien noves cançons catalanes.

Però va ser el 19 de desembre del 1961 quan es va parlar per primera vegada de Nova Cançó. Qui va encunyar aquell terme va ser el doctor Gonçal Lloveras, prestigiós endocrinòleg i un dels puntals del CICF, que havia escoltat algunes de les primeres cançons de Miquel Porter i el va convidar a ser un dels protagonistes d'una de les sessions culturals organitzades per aquella institució, juntament amb Josep Maria Espinàs, Remei Margarit i Lluís Serrahima. L'èxit va ser absolutament inqüestionable. Els assistents, prop d'un centenar de persones -entre els quals hi havia Delfí Abella, Josep Benet, Maria Aurèlia Capmany, Alexandre Cirici Pellicer, Maurici Serrahima i Joan Triadú-, van assistir, probablement sense ser-ne conscients, al naixement de la Nova Cançó.

D'aquell acte senzill i d'escàs ressò mediàtic -en van parlar, però, dues revistes barcelonines, Cataluña Exprés , amb crònica de D. Grabulosa, i Destino , en una entrevista d'Arturo Llopis a Espinàs-, van néixer Els Setze Jutges, el principal grup pioner de la Nova Cançó, format inicialment per Miquel Porter, Remei Margarit, Josep Maria Espinàs i Delfí Abella, als quals es van anar afegint Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat, Xavier Elies, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Joan Ramon Bonet, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Rafael Subirachs i Lluís Llach.

Aquest vespre els retrem un homenatge públic de gratitud. Un tribut especial als quatre jutges ja morts -Porter, Abella, Elies i, sobretot, Barbat-, però que serà extensiu a tots els que van fer possible el naixement, la difusió i la consolidació de la Nova Cançó, gràcies a la qual tenim des de fa cinquanta anys noves cançons catalanes.