"No és venjança, el que esperem, sinó justícia"

Barcelona"El meu pare va anar a la presó per haver amagat una persona durant la guerra: se'l van emportar quan jo tenia 6 anys", deia aquest migdia la Marina, que forma part de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme. "Quan l'anàvem a veure primer a la Model, i més endavant a Santoña, a Santander, ho passava molt malament. Li preguntava a la mare: 'Què ha fet, el pare? Per què el tenen tancat?' Ens feien creure que a la presó només hi anaven els criminals. Però la mare em deia: el pare és a la presó perquè lluita per un món millor". La Marina té ara 69 anys i diu: "La meva família no em va fer créixer amb odi. Només em deien que no havíem d'oblidar la memòria".

L'acte d'aquest diumenge al migdia ha homenatjat una realitat encara més cruenta del franquisme: la dels més de 1.700 assassinats al Camp de la Bota de Barcelona. "El setembre del 1936 ja s'hi van afusellar 44 militars que defensaven la República", explicava Raül Romeva, conseller d'Afers Exteriors. "Va ser, però, el febrer del 1939 que van començar les execucions massives. La inconcebible i cruenta campanya franquista va començar aquí, al Camp de la Bota. Hi van ser assassinades 1.717 persones fins al 14 de març del 1952. A més del 92% dels afusellats se'ls van fer consells de guerra i se'ls va acusar de 'rebel·lió militar', tot i que el que havien fet era defensar la legalitat i la legitimitat de l'autoritat republicana".

Romeva ha tancat els parlaments institucionals recordant que "no és venjança, el que esperem, sinó justícia". Des del Parlament, aquest octubre es va acordar tirar endavant una proposta de llei que anul·larà els judicis sumaríssims del franquisme: "Volem deixar sense efecte els gairebé 82.000 processos que van afectar 78.000 persones. Amb retard, fem camí cap al desgreuge". El conseller ha estat precedit per Gerardo Pisarello, tinent d'alcalde de Barcelona: "Un acte d'homenatge és també un acte de defensa, i volem defensar que no tenim vergonya, que parlem alt i de manera clara sobre les víctimes: van ser persones amb coratge, amb anhels de llibertat i justícia".

Abans de Pisarello ha parlat Pere Fortuny, fill de l'alcalde republicà de Mollet afusellat al Camp de la Bota el 16 de juliol del 1939, Josep Fortuny, i president de l'Associació Pro Memòria als Immolats de Catalunya: "La ferida segueix oberta. Hem passat un fosc camí durant els 40 anys de l'anomenada 'Transició democràtica'. Durant tot aquest temps s'han negat a rehabilitar jurídicament de ple dret els represaliats. Al Camp de la Bota es va assassinar més de 1.700 persones. Se'ls tirava al Fossar de la Pedrera sota una capa de calç per a una ràpida putrefacció".

Bona part dels assistents esperaven amb clavells vermells o blancs a les mans que arribés el moment de l'ofrena floral, que es va fer mentre la cobla Volta Món! interpretava 'El cant dels ocells'. Han estat minuts de tristesa i de llàgrimes –o de camuflar-les sota ulleres de sol–. També han estat minuts d'abraçades. El dia era assolellat, i el monument Fraternitat resplendia, envoltat de flors en record de les víctimes i amb el desig que fets tan terribles com els que van passar al Camp de la Bota no es tornin a repetir mai més. “M’hagués agradat que tot aquest parc estigués ple de gent –deia Lluís Martí Bielsa, de 94 anys, que el 1946 va ser detingut, torturat i empresonat–. Vaig estar a la Model, i després a les presons d’Ocaña i de Burgos, on vaig coincidir durant cinc anys amb Marcos Ana, que va ser un gran lluitador. El que és important és recordar el que va passar. Transmetre-ho als joves. Que no ho passin per alt”.