NOVETATS TEATRALS
Cultura 06/09/2011

No hi ha crisi per als musicals

Laura Serra
4 min
No hi ha crisi per als musicals

BarcelonaEl teatre ha demostrat que capeja la crisi com cap altra art escènica. En una mar remoguda per les retallades als teatres públics, la disminució de les gires teatrals per la crisi dels ajuntaments i les reposicions d'obres d'èxit com a signe de prudència empresarial, els productors sembla que aquesta temporada confien que les veles s'inflaran i els vents els portaran com un cavall desbocat per les ones. Els musicals tornen a col·lapsar l'inici de temporada teatral, amb fins a vuit estrenes d'espectacles de formats i estils radicalment diferents.

Aquest fenomen, la coincidència d'un grapat de musicals en una cartellera que és incomparablement més petita que la de Londres, Nova York o fins i tot Madrid, ja va passar la temporada 2007-2008. Era l'any en què les produccions de Stage Mamma mia! i Cabaret , Cómeme el coco, negro de la Cubana, Grease i la sorprenent Ruddigore o la nissaga maleïda van fer créixer el nombre d'espectadors de teatre gairebé un 20% i van acostar la xifra de públic a prop dels 3 milions. La temporada següent, 2008-2009, es va seguir estirant el filó, amb més Mamma mia! , Spamalot , La bella y la bestia , Fama i Què, el musical en cartell. Els resultats van ser encara un pèl millors.

Ara, però, feia dues temporades que Barcelona havia apagat els llums de neó. Aquesta tardor tornaran a fer pampallugues.

'Els miserables', 'Chicago' i 'Grease'

Basada en la novel·la de Víctor Hugo, Els miserables és el musical amb més temps en cartell de la història. Ha assolit la xifra de 25 anys al West End i s'ha guanyat un rentat de cara per afrontar el segle XXI (nous arranjaments, escenografia i efectes audiovisuals) fet pel mateix productor de la primera versió, Cameron Mackintosh. Aquesta és la brillant i multitudinària versió que arribarà al BTM a final de mes, després d'haver assolit a Madrid una ocupació mitjana del 90% al llarg de la temporada. Una història de redempció, culpa i perdó protagonitzada per un fugitiu a la França de tombant de segle XVIII. Una trentena d'actors dalt l'escenari i una orquestra sencera al fossat arrodoneixen la frase promocional de "més que un musical, una llegenda". És, sens dubte, un dels imperdibles de l'any. I el més gran.

Seguint la línia d'adaptar per a Madrid i Barcelona els grans títols del gènere, Stage va apostar la temporada passada per Chicago. És un espectacle amb banda sonora de música jazz que explica la història de dues cantants presidiàries, Velma Kelly i Roxie Hart, que són capaces de matar per amor i per aconseguir l'èxit. L'obra es va estrenar el 1975 i s'ha mantingut en cartell en diferents èpoques a les meques de Londres i Nova York. Les catalanes Marta Ribera i Maria Blanco encapçalen un nou repartiment que farà estada set setmanes al Teatre Tívoli, abans de tornar a Madrid.

L'obra que arribarà més tard -s'estrenarà el 15 de novembre i tot just s'ha presentat el repartiment- és la nova producció de Grease . El musical va arrasar quan es va estrenar al Teatre Victòria el 2006 sota la direcció de Ricard Reguant: la producció va tancar el 2010 amb un total d'un milió d'espectadors. Manu Guix i Coco Comín han tornat a posar-se darrere de la producció per refer el muntatge amb noves traduccions, arranjaments i coreografies. Edurne i Jordi Coll (que seran Sandy i Danny Zuko, excepte quan l'obra es faci en català per a escolars, que Diana Roig farà de cover de l'actriu) i una trentena d'actors més estan assajant ja a la cúpula de les Arenes, un espai de 1.800 localitats que s'estrenarà amb aquesta producció.

'Cop de rock',' Pegados' i 'El crim de Lord Arthur Savile'

Dagoll Dagom, la companyia degana del teatre musical català, també beu d'aquesta ventada de bonança. Els productors musicals Xasqui i Toni Ten van ser els que van fer còmplice Joan Lluís Bozzo i la seva companyia d'una idea que, per òbvia, era estrany que encara no s'hagués explotat: un musical sobre el rock català. Cop de rock , que s'estrena l'11 de setembre al Poliorama, és el títol d'aquest jukebox musical, una compilació dels 56 grans himnes del rock català ( Més que la meva sang de Lax'n'Busto, Bon dia d'Els Pets, Boig per tu de Sau, L'Empordà de Sopa de Cabra i Corren de Gossos) relligats amb un argument més o menys creïble -per això Bozzo ho considera un musical de creació pròpia-, a l'estil dels que s'han fet de grans grups i cantants, com Michael Jackson, Mecano o Queen.

Pegados , amb el seu argument surrealista -dos joves es queden enganxats mentre fan l'amor als labavos d'una discoteca-, torna demà a Barcelona, al Club Capitol. El musical, de nova creació de cap a peus, té una història èpica al darrere: va estar al calaix durant quatre anys, finalment es va estrenar el febrer del 2010 al petit Teatre Almeria i, per mèrits propis i pel boca-orella, va guanyar tres premis Butaca. Després van aconseguir fer temporada a Madrid, on van endur-se dos premis Max. Ara torna a casa per la porta... mitjana.

Egos Teatre ja és, a hores d'ara, la companyia més prometedora del teatre musical. El Nacional els ha encarregat, per estrenar al novembre, una nova producció i han escollit adaptar El crim de Lord Arthur Savile , de tot un Oscar Wilde. Diversió i misteri a cop de ganivet.

'Forever young' i 'Concha'

No es pot afirmar que Forever young sigui un musical, sinó més aviat comèdia amb cançons, però El Tricicle (directors, productors i adaptadors de l'obra) asseguren que l'eufòria que generen sis vellets de geriàtric amb esperit roquer pot ser tan gran com una superproducció de Broadway. Els temes que se'ls escapen, al Poliorama, quan la infermera no vigila són grans temes de rock que tothom pot taral·lejar: des de California dreams a Barbie girl , I'll survive o I love rock'n'roll .

I un altre pseudomusical és el one woman show que protagonitzarà Concha Velasco al Goya. L'actriu desgrana 50 anys de professió i vida, amb èxits i fracassos, dirigida per Josep M. Pou i amb quatre músics a l'escenari. Tot perquè Velasco tenia una fixació, quan va començar: Yo lo que quiero es bailar . La temporada es presenta moguda.

stats