Ara ha fet 25 anys que de la mort de Joan Oliver, el poeta Pere Quart, dramaturg i traductor, home de lletres, que amb l'obra literària i amb l'actitud cívica va esdevenir un referent a l'exili, durant la dictadura i en els moments convulsos de la Transició, que ara semblen lluny. Potser per això Oliver, i altres autors que els van protagonitzar, és avui poc citat, menys llegit o gairebé oblidat. Un quart de segle després de morir, no mereix l'homenatge de la relectura? La seva Tirallonga de monosíl·labs o uns quants epigrames del seu Bestiari , no hauríem de poder-los dir de memòria? La recreació irònicament capgirada del drama de Caín i Abel a Allò que tal vegada s'esdevingué o la sàtira que imagina una monarquia d'arrels medievals a El 30 d'abril, ¿no haurien de ser regularment a les cartelleres de teatre o versionades a la televisió o al cinema? Vacances pagades , ¿no hauria de ser un llibre de poemes sempre a l'abast dels lectors? Fer-se preguntes com aquestes, rellegir els autors que les motiven per mirar de respondre-hi, seria, n'estem segurs, s'hi doni la resposta que s'hi doni, la millor manera de recordar els grans escriptors.
