Publicitat
Publicitat

Els Surfing Sirles "No tenim cap intenció de reinventar-nos"

Eclèctics Martí Sales, veu, guitarra i lletrista dels Surfing Sirles, defineix l'estil del grup com a "eclecticisme contradictori", i està content de mantenir-lo a 'Romaní, semen i sang'.

Romaní, semen i sang és un disc continuista?

Continuem sent molt heterodoxos i seguim fent servir els mateixos mecanismes de composició intertextuals, agafant d'aquí i d'allà, tant pel que fa a les lletres com pel que fa a la música. Nosaltres no tenim cap mena d'intenció de reinventar-nos. Si fem 25 discos continuistes que són de puta mare, collonut. El que ens importa és fer cançons potents, i ens és igual si s'assemblen a les anteriors que hem fet. Com a mínim de moment, més endavant no ho sé.

Sona millor que el debut. Per què?

Es nota que l'hem gravat en un lloc professional -els estudis Ultramarinos Costa Brava-. L'altre l'havíem gravat al local de The Unfinished Sympathy a pèl, per pistes. Aquest cop l'hem gravat en 9 dies i en directe, amb els overdubs i les repeticions que ha calgut, i la producció de Joan Colomo. No toquem amb metrònom i hi ha alguna espifiada, però en això volem continuar sent molt fidels a nosaltres mateixos. Els discos dels seixanta que ens agraden tenen aquesta cosa orgànica dels sorolls, en contra de la perfecció del so dels noranta. Ens agrada que el disc soni com una bèstia viva, no com una cosa hermètica. I per això el traiem en vinil, perquè es noti més.

El disc inclou la secció de metalls de The Gramophone Allstars.

Per a nosaltres és un somni adolescent fet realitat. Quan vam començar amb els Sirles pensàvem com molaria gravar amb vents. I deu anys després ho hem aconseguit.

Hi haurà metalls als directes?

N'hi haurà a la festa del 10è aniversari de Bankrobber -el segell que edita el disc, el 16 de desembre a la Sala Apolo de Barcelona- i potser a la presentació oficial del disc, però de moment els caixets no donen per a tant.

Com són els vostres concerts ara?

Hem guanyat taules i hem millorat. Sempre ens hem llançat als concerts com qui es llança a la piscina, deixant anar energia a dojo i sense pensar gaire en el so, perquè estem en contra dels concerts coreografiats i amb els acudits intercalats entre cançó i cançó. Molts cops ens ha anat com el cul, amb poca professionalitat, però això després d'un any ha canviat bastant i ha arribat al llindar de la dignitat. Combinem l'energia desbordada amb un so correcte.

D'on surt el títol?

Surt d'una frase de Montseny -el segon tema de l'àlbum-. Quan vaig fer la lletra i la vaig cantar als Sirles, l'Uri Caballero (guitarra) va dir que ja teníem títol.