Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

El festival Noves Escenes Obertes mostra la creació menys ortodoxa

NEO: l'aparador del teatre d'autor

El Festival NEO reneix com a hereu del cicle Radicals Lliure amb una quinzena de propostes. Quatre teatres de Barcelona apadrinen la mostra de noves dramatúrgies que se celebrarà del 9 al 13 de maig.

Quan Àlex Rigola va deixar la direcció del Teatre Lliure, quedava clar que un dels damnificats del seu comiat seria el cicle Radicals, que durant cinc anys havia aglutinat a Barcelona gran part de les propostes de teatre menys convencional. Però la jugada s'ha corregit i augmentat. El Teatre Lliure s'ha aliat amb l'Institut del Teatre, el Mercat de les Flors i La Seca per fer renéixer una mostra que s'havia creat el 1973 amb el nom de Festival Internacional de Teatre Visual i Titelles i que el 2006 s'havia convertit en el NEO (Noves Escenes Obertes), en una edició que no va tenir continuïtat.

El NEO, doncs, dirigit de nou per Jordi Fondevila, recull l'herència i part de les companyies que s'havien quedat orfes de Radicals i programarà en les quatre seus del festival, del 9 al 13 de maig, una quinzena d'espectacles i vint esdeveniments paral·lels, entre els quals hi ha la recuperació de tres instal·lacions interactives de Marcel·lí Antúnez que es podran veure al Foyer del Mercat de les Flors: Human machine , Hypnotoc i Alfabeto .

L'objectiu del NEO és condensar les noves creacions d'autor en un aparador on s'han convidat 85 programadors, dels quals 10 són espanyols i 25 internacionals "molt seleccionats", assegura el director artístic. "És molt important la dimensió de fira, de mercat, esperem que d'aquí en surti molta feina i molt ressò", diu Fondevila.

Amb un pressupost de 300.000 euros i quatre coproduccions pròpies, el NEO es presenta com una gran esperança per als creadors, que han vist com la possibilitat de fer bolos ha anat disminuint des del 2008. Si ja és prou difícil per a aquesta mena de propostes entrar en les programacions convencionals dels teatres -una vella reivindicació, l'autèntic objectiu-, la crisi ha agreujat la capacitat de subsistir. "A Catalunya ja hi havia només quatre o cinc places per actuar, a Espanya s'ha baixat de quinze o vint, mentre que el mercat internacional està normalitzat. Per exemple, a França hi ha 800 llocs on podrien actuar aquests artistes", diu Fondevila, conscient que el NEO només pot ser una empenta. "Depèn del públic, que el festival tingui èxit. La gent ha de descobrir una cosa de la qual no se'n pugui estar", apunta Francesc Casadesús, director del Mercat de les Flors.

Fondevila va assenyalar que la "diversitat expressiva" és el que uneix els espectacles de la programació. I va llançar un triple missatge per al públic. "Al NEO no hi ha companyies emergents, perquè la majoria ja fa anys que treballen en aquest món; el festival no és per a públic jove, sinó que programa espectacles per a tots els públics, i els artistes no són ni radicals ni gamberros", diu Fondevila. Ser inclassificable comporta aquests problemes.