Publicitat
Publicitat

Òmnium Cultural celebra la Festa de Sant Jordi

Música i copes a Luz de Gas per preparar la diada

El món literari i editorial català tenia ganes de festa: la primera convocatòria de la setmana va omplir ahir a la nit la sala Luz de Gas d'escriptors, editors, caps de premsa, periodistes i seguidors dels 4t 1a.

Els temps canvien des que Bob Dylan ho va començar a cantar l'any 1963. Segueixen canviant fins i tot quan Dylan publica discos de nadales i s'aferra a un piano que fa sonar mortíferament. Ahir a la nit, fent cua per entrar a la primera festa d'aquest Sant Jordi, s'hi va poder veure Chipper Cooke, un dels concursants de l'última edició d'Operación Triunfo, la que es va haver d'acabar abans d'hora perquè les audiències no eren prou altes.

Chipper Cooke esperava amb paciència el torn per poder entrar a la celebració més matinera d'aquest Sant Jordi, que va començar amb una sessió de funk a càrrec de Guillamino i una captatio en vers, oficiada per Josep Pedrals, amb cua i bigoti: "Ara farem que concordin tots els vots, ja estan sumats..." A primera fila, Isabel-Clara Simó es mirava l'espectacle, asseguda al costat del seu marit. Darrere seu, igual que a la cançó de Jaume Sisa, els convidats anaven arribant, i feia l'efecte que hi eren tots, misteriosament ben avinguts: Ramon Solsona explicava que estava preparat per a la marató de signatures de dissabte; Sergi Pàmies s'escoltava Pedrals amb capteniment; Joaquim Maria Puyal dominava la sala instal·lat al fons, amb una mitja rialla dibuixada a la cara, la rialla d'haver capgirat la paraula ambulància al títol del seu últim llibre; Ester Pujol, a punt de viure el seu primer Sant Jordi com a directora editorial de Grup 62, saludava a tothom amb optimisme. ¿S'arribaran a facturar els 19 milions d'euros dels últims anys? El triumvirat d'inconvenients -dissabte, Setmana Santa, juga el Barça a les vuit- només va sortir de la boca de la nova editora de Columna, Berta Bruna, que tot i això compta amb un catàleg nodrit de novetats tan prometedores com L'arqueòleg , de Martí Gironell, i La caçadora de cossos , de Najat El Hachmi, que llegeix l'ARA cada dia. "L'altre dia em va passar una cosa insòlita -ens va explicar-: Em van demanar que, en comptes d'un dels meus llibres, signés una entrevista que m'havien fet en una revista". La il·lusió de pensar que podia tractar-se del reportatge de portada que Time Out Barcelona li va dedicar fa tres setmanes va ser ràpidament esmicolada -es diu el pecat, però no el pecador (en aquest cas, una revista quasi de la competència).

Un bon presagi

Si en altres ocasions la festa d'Òmnium havia quedat un pèl deslluïda per una afluència injusta de públic, a la d'ahir hi navegaven directors memorialistes com Ventura Pons, professores d'esperit clàssic com Laura Borràs, narradores premiades com Alba Dedeu i novel·listes amb les maletes perdudes i la rialla ampla de Jordi Puntí. I també Eduard Márquez, més content que el personatge del seu últim llibre; Víctor Amela i Roser Amills, preparats per repartir tant d'afecte com el que transpira Paraules d'amor ; Ramon Erra, que no es va separar de la seva jaqueta. I l'equip entusiasta de LaBreu edicions, arrapat amb orgull al seu autor premiat, Joan Todó. Una festa amb cara de molt bon presagi.