El Museu Picasso es transformarà per dins i per fora

BarcelonaEl nou director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon, està refredat -s’abriga amb un voluminós anorac- però tot i així ha desembarcat a la institució amb energia. Va arribar al museu fa poc mes de tres mesos i, malgrat l’afonia, els canvis que proposa ressonaran durant molt de temps. “Aquest és un any de canvis”, afirma el director. El més rellevant és la remodelació de la col·lecció permanent, que inclourà obres d’altres artistes a més de Picasso, i també nous materials: treballs d’arquitectes, pel·lícules, llibres i revistes. L’objectiu d’aquesta transformació és enriquir i fer més accessible el llegat de l’artista malagueny. El resultat es podrà veure l’any vinent.

“Al llarg del 2017 prepararem un nou recorregut museístic de la col·lecció permanent per fer-lo més didàctic, no només amb els textos sinó també amb les obres exposades. El recorregut no ha canviat durant molts anys i el 2018 canviarà”, anuncia el director. Amb la incorporació del context històric del Picasso de l’etapa acadèmica i dels primers viatges a París, la nova col·lecció permanent buscarà donar caràcter al museu. “Un museu ha d’afirmar la seva singularitat, amb la seva programació, el seu entorn, la seva història i la col·lecció excepcional que té. No ha de fer el que faci el del costat”, diu el director. Pel que fa a les exposicions temporals, Guigon vol trobar un “equilibri” entre les monogràfiques, que poden atraure més públic, i les temàtiques. Com diu ell mateix, es combinaran “les exposicions blockbuster i les d’investigació que ens ajudin a avançar en el coneixement de l’artista”.

A més de començar una nova etapa, el Museu Picasso també estrenarà col·laboracions. Guigon treballarà colze a colze amb el Museu Nacional d’Art de Catalunya per perfilar la nova exposició permanent. “El MNAC ja té una sala dedicada als Quatre Gats, però nosaltres també en podem tenir una sense haver de competir amb ells”, explica el director, que també va avançar que el museu ha rebut diverses donacions d’obres d’artistes de l’època que s’exposaran en el futur.

Més que canvis radicals, Emmanuel Guigon parla de les primeres actuacions que vol portar a terme al Museu Picasso com una “evolució”. No està preocupat només pel contingut del museu, sinó també pel contenidor: Guigon té previst remodelar la planta baixa per fer-la més acollidora i millorar la recepció del públic. “Els passadissos són molt llargs, freds, estan poc il·luminats i no hi ha bancs”, lamenta el director. També té previst ubicar una nova taquilla per evitar que es formin cues tan llargues al carrer Montcada. Aquesta altra reforma no implicarà grans obres, però permetrà guanyar un nou espai expositiu que vol acollir propostes “interdisciplinàries” i que seria gratuït. També es faran obres de climatització al Palau Finestres, cosa que permetrà ubicar part de les exposicions temporals a la segona planta del museu.

Emmanuel Guigon també vol posar en valor la recerca que es fa al museu, amb publicacions i un nou premi d’investigació que rebrà el nom de Jaume Sabartés, que va ser secretari de l’artista malagueny i que ja dona nom al centre d’estudis de la casa. En aquest sentit es publicarà un nou catàleg de la col·lecció i s’està preparant un catàleg raonat en format digital. El nou director també prepara una nova revista científica anual. Quan va accedir al càrrec, Guigon va parlar del pes de la mediació amb els públics en el seu projecte, i se’n podrà veure una mostra amb la línia editorial de llibres infantils que llançarà.

La Barcelona avantguardista

La col·lecció permanent del Museu Picasso que es pot veure actualment es remunta al 2013, a l’etapa de Bernardo Laniado-Romero. Abans Pepe Serra i Juan José Lahuerta ja hi havien fet modificacions, i van fer una sèrie d’estudis per renovar-la que van quedar al calaix. Emmanuel Guigon en farà de nous, que segurament donaran nous resultats. El que no variaran seran dues exposicions temporals organitzades durant el mandat de Bernardo Laniado-Romero. Malgrat tot, el nou director les ha replantejades. La primera a obrir les portes és Picasso. Retrats, coorganitzada amb la National Potrait Gallery de Londres, comissariada per l’experta picassiana Elizabeth Cowling (del 17 de març al 25 de juny). La següent és l’última que Guigon va trobar esbossada. El taller compartit. Picasso, Fín, Vilató, Xavier s’endinsarà en com van abordar el gravat tres generacions d’una mateixa família (del 25 d’octubre al 28 de gener del 2018).

La primera exposició que Guigon comissionarà en la seva etapa com a director del Museu Picasso serà Arthur Cravan Dadà Barcelona, centrada en l’estada que aquest poeta i boxejador mític va fer a Barcelona. La crítica d’art Maria Lluïsa Borràs ja li va dedicar una exposició l’any 1992 a La Virreina, però Guigon ha trobat materials inèdits a París i podrà donar una nova lectura i nous matisos de la història de Barcelona i les avantguardes en la dècada de 1910 (del 25 d’octubre al 28 de gener del 2018). El mateix dia obrirà Picasso Barcelona 1917, sobre l’última estada prolongada del malagueny a la capital catalana. La comissària serà Malen Gual, conservadora del museu. L’última exposició prevista es podrà veure a l’abril: Altres artistes a la donació Picasso 1970 traurà a la llum 22 dibuixos i pintures d’artistes de la Llotja i Els Quatre Gats com Ramon Riu Dòria, Carles Casagemas, Julio González, Manolo Hugué i Hortensi Güell (del 6 d’abril al 2 de juliol).

Quatre exposicions destacades del Picasso el 2017

Retrats alliberats

Picasso se sentia lliure en el terreny del retrat, ja que gairebé cap dels que va fer va ser un encàrrec. La mostra, coorganitzada amb la National Portrait Gallery, repassa amb més de 80 obres com van evolucionar i el paper que juga en ells la caricatura.

Els amics de Picasso

L’escola Llotja i Els Quatre Gats van representar dos moments cabdals del jove Picasso a Barcelona. Altres artistes a la donació Picasso 1970 traurà a la llum 22 obres d’artistes que la família del malagueny va guardar durant tres generacions.

Barcelona, últim adéu

El Museu Picasso conserva tots els olis, tret d’un, que Picasso va fer durant la seva última estada prolongada a Barcelona. Picasso Barcelona 1917 aprofundirà en la recerca del malagueny en aquest moment, en què va alternar el cubisme i el classicisme.

L’artista boxejador

Guigon comissionarà Arthur Cravan Dadà Barcelona, un univers ple de misteris. La figura de Cravan porta a parlar de la boxa com una forma d’art, d’escàndols, de pseudònims i de la descoberta d’un artista imaginari, Édouard Archinard.