ARTS ESCÈNIQUES
Cultura 22/09/2017

La Muntaner engega una màquina de fer històries amb ‘Blank’

Nassim Soleimanpour fa jugar públic i actors amb un text que ningú coneix

Núria Juanico
3 min
L’actriu Aina Clotet serà una de les intèrprets de Blank a la Sala Muntaner.

BarcelonaEl pitjor malson dels actors, quedar-se en blanc dalt de l’escenari, es transforma en el motor d’un espectacle a la Sala Muntaner. Després de posar a prova la capacitat de secretisme del públic i els intèrprets amb White rabbit, red rabbit, el dramaturg iranià Nassim Soleimanpour torna a Barcelona per eixamplar encara més els límits dels formats teatrals. Ho fa amb Blank, un artefacte escènic que beu de la mateixa fórmula que el muntatge anterior: un actor pujarà a l’escenari sense saber què li espera, més enllà d’un sobre blanc amb instruccions.

Aquest espectacle és “una conseqüència del resultat del primer” i, per tant, “hi guarda una petita connexió”, explica el dramaturg Jordi Casanovas, que s’ha encarregat d’importar a Barcelona tant el primer muntatge com el segon. A diferència de White rabbit, red rabbit, aquesta vegada els responsables d’obrir el sobre en qüestió i seguir el text seran només gent del món de la interpretació. Hi participaran, fins al 20 d’octubre, Anna Ycobalzeta, David Bagès, Joan Carreras, Rosa Boladeras, Jordi Martínez, Beth Rodergas, Joel Joan, Vicky Luengo, Roger Casamajor i Guillem Albà, entre d’altres actors. Cadascun d’ells agafarà les regnes de Blank en una funció concreta per garantir així que l’intèrpret no conegui el text ni l’hagi representat mai abans. En aquesta ocasió Soleimanpour ha ideat una “màquina de fer històries” i, perquè funcioni, la participació del públic és fonamental. “L’actor tindrà un text amb diverses frases i espais en blanc. Els espectadors l’hauran d’ajudar a omplir-los”, avança Casanovas, que subratlla que “cada dia en sortirà una història diferent”.

L’obra es nodreix, per tant, de l’atzar i les circumstàncies, però Casanovas assegura que, vagin per on vagin els trets, la peça compleix una intencionalitat. “Soleimanpour controla totes les variables i fa que el muntatge sigui un viatge emocional, mentre que deixa en mans del públic l’atmosfera i el to”, diu el dramaturg. De fet, Blank va una mica més enllà de White rabbit, red rabbit perquè demana “més esforç de creació tant de l’intèrpret com del públic”. L’experiment teatral posa els uns i els altres en la mateixa posició, perquè ningú sap què passarà i tothom és conscient d’aquesta ignorància compartida. La fórmula de Soleimanpour, a més, és pràcticament universal: les seves obres s’han representat en més d’un centenar de països.

Cinc imperdibles de la Sala Muntaner

‘Prime time’

Les entranyes del món televisiu queden al descobert en aquesta tragicomèdia que explora l’efecte de l’edat a la petita pantalla. Amb Imma Colomer, Dafnis Balduz i Núria Casado.

‘Leni’

Montse Guallar es posa en la pell de Leni Riefenstahl el 1974, durant una entrevista amb Johnny Carson (Sergi Mateu). L’art i els límits de la responsabilitat.

‘Simone’

Ramon Simó dirigeix un thriller escrit per Daniela Feixas que juga amb les aparences i els enganys. Amb Tilda Espluga.

‘La nit de la Molly Bloom’

El discurs de Molly Bloom, l’heroïna infidel de l’ Ulisses de Joyce, aterra a l’escenari amb Àngels Bassas. L’obra fa emergir els sentiments més íntims de la protagonista.

‘La broma final’

Un periodista i un humorista, amics de joventut, es retroben i decideixen fer una broma a la dona d’un d’ells. La vetllada passarà de la comèdia a la tragèdia en una obra amb Anna Sahun, Ernest Villegas i Òscar Muñoz.

stats