Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Muñoz Molina, un Príncep d'Astúries republicà

Antonio Muñoz Molina va debutar l'any 1986 -acabava de fer 30 anys- amb la novel·la Beatus Ille . "La meva generació va arribar als lectors durant la dècada dels 80: l'època era excepcional i vam tenir la sort de comptar amb un públic que volia llegir la nostra literatura", va explicar ahir durant la roda de premsa que va oferir a la Casa de América madrilenya amb motiu de la concessió del premi Príncep d'Astúries de les lletres. És l'autor més jove que l'ha rebut (57 anys) i en feia quinze que els 50.000 € i l'escultura mironiana del guardó no anaven a parar a un autor d'origen espanyol: els últims cinc premis havien estat per a Margaret Atwood, Ismaïl Kadaré, Amin Maalouf, Leonard Cohen i Philip Roth.

"No crec que la carrera d'un escriptor pugui ser mesurada pels premis que ha rebut", va admetre. Però Muñoz Molina ha estat un autor molt premiat: un any després de debutar amb Beatus Ille , la novel·la El invierno en Lisboa va aconseguir el premi de la Crítica i el Nacional de narrativa. El 1991 es va emportar el Planeta amb El jinete polaco , que tornaria a ser recompensat amb el Nacional de narrativa. A partir de llavors, dos dels reconeixements més importants li arribarien de França: Plenilunio li valdria el Fémina Étranger el 1998, i el 2012 guanyaria el Prix Méditerranée Étranger per La noche de los tiempos , una novel·la de gairebé mil pàgines que explica una història d'amor clandestí durant l'any abans de la Guerra Civil.

Crític amb la monarquia

En el seu últim llibre, l'assaig Todo lo que era sólido , Antonio Muñoz Molina reflexiona sobre els perills del context actual a partir del testimoni personal. "Cal una serena rebel·lió cívica", hi escriu. I també: "Necessitàvem imaginar que les coses eren sòlides i podien ser tocades i abastades sense desaparèixer entre les mans, i que trepitjàvem terra ferma i no una superfície més prima que una làmina de gel". En aquesta mateixa línia, l'escriptor va declarar ahir que la crisi pot fer que desapareguin "l'educació, les biblioteques i les llibreries". Fins i tot va criticar la monarquia: "El rei va ser útil durant la Transició. Actualment, les persones que encarnen la monarquia no han estat a l'altura de les circumstàncies, això està clar". Es va declarar "en principi" republicà, perquè "és una forma de govern més democràtica que la monarquia". A l'octubre, els prínceps li entregaran el guardó a Oviedo.