Publicitat
Publicitat

65È FESTIVAL DE CINEMA DE CANES

El nou film de Jeff Nichols fa un gir respecte a 'Take shelter' i tanca la competició oficial a Canes

'Mud', un 'Tom Sawyer' del segle XXI

En una projecció de premsa més buida del normal -els efectes dels 11 dies intensius de cinema es noten a les sessions matineres- es presentava ahir al Festival de Canes el nou treball del nord-americà Jeff Nichols, que l'any passat va marxar del certamen amb el premi de la setmana de la crítica per la pertorbadora Take shelter .

Enguany Nichols salta a la competició oficial amb Mud , un agredolç relat ambientat a la ribera del Mississipí en què dos nois descobreixen un fugitiu amagat en una illa del riu i decideixen ajudar-lo. La pel·lícula té molt d'actualització de l'univers de Mark Twain filtrat a través de cinema juvenil dels 80, encara que travessat per una violència i una foscor absent en aquests referents. El canvi de registre, per tant, és considerable: Nichols passa a firmar un híbrid a mig camí entre el drama psicològic i el terror, com Take shelter ,i una aventura de tall gairebé clàssic que gira al voltant de la pèrdua de la innocència i les decepcions de l'edat adulta.

Mentre els pares de l'Ellis, un dels dos nois, estan a punt de separar-se, ell ajuda el fugitiu a reunir-se amb la seva amant. "El noi busca desesperadament que l'amor funcioni", explicava Nichols en roda de premsa, i afegia que volia explorar la qüestió de "l'amor no correspost a través de la mirada d'un nen". En aquesta mirada, una barreja d'ingenuïtat, sentimentalisme i determinació, trobem el cor d'una pel·lícula resolta amb eficàcia però sense geni, que s'enlaira més quan es concentra en la peripècia dels adolescents que en les històries de traïció i venjança dels adults que els envolten.

Cal destacar l'excel·lent interpretació de Tye Sheridan com a Ellis i una nova incursió de Matthew McConaughey en territoris dramàtics. Sembla que els dies en què l'actor només feia comèdies romàntiques amb Kate Hudson han passat a la història, però no la seva tendència a passar-se la meitat de la pel·lícula descamisat i lluint abdominals.

L'altre títol de la jornada va ser The taste of money , del coreà Im Sang-soo, que s'acosta perillosament al culebró televisiu de sobretaula en el seu retrat d'una poderosa i adinerada família a través dels seus negocis bruts i baixes passions. No és fàcil endevinar què deuen haver vist els programadors de Canes en aquest Falcon crest coreà, que crema les seves naus quan la madura matriarca de la família abusa sexualment d'un dels subordinats. La deriva cap a l'entortolligat absurd de la trama i la barreja de tons dramàtics provoca alguna ocasional rialla, però no és probable que aquesta fos la intenció d'Im Sang-soo a l'hora de filmar la pel·lícula.