Publicitat
Publicitat

OBITUARI

Deixeble de Duchamp i referent de l'art europeu de postguerra

Mor el pare del 'pop art', Richard Hamilton

L'artista que va posar la primera pedra del pop art i que està considerat una de les figures més influents de l'art de la segona meitat del segle XX, Richard Hamilton, va morir ahir als 89 anys.

L'artista britànic Richard Hamilton va morir ahir al Regne Unit als 89 anys després d'una llarga malaltia. Larry Gagosian, el seu marxant i galerista va fer un comunicat lacònic: "És una dia molt trist per a tots nosaltres", va escriure, i va enviar el seu condol a Rita, la vídua, i al seu fill, Rod. També va recordar que la influència de Hamilton en les generacions posteriors d'artistes és "contínua i incommensurable". Malgrat l'edat, Hamilton continuava treballant. Estava preparant una gran exposició de la seva obra, programada per a la temporada 2013-2014 a Los Angeles, Filadèlfia, Londres i Madrid. Poc amic de les retrospectives, el 2003 va ironitzar amb el títol de la que es va deixar fer al Macba, i que va portar per títol Introspectiva.

Hamilton estava considerat el pare del pop art pel collage que havia fet el 1956 Què és el que fa les llars d'avui tan diferents, tan atractives? En aquesta obra, sota una lluna que gairebé toca el sostre de la cambra, es pot veure una dona nua que porta una làmpara per barret i un culturista amb un xupa-xup gegantí a la mà on es pot llegir la paraula pop . Tots dos estan envoltats d'electrodomèstics, com ara un televisor i un aspirador.

Amb aquesta peça, una visió irònica de la vida moderna, la paraula pop es va poder llegir per primera vegada en una obra d'art i el mateix artista va encunyar el terme pop art en el marc de This is tomorrow , l'exposició en la qual es va exposar. Aleshores era membre del renovador col·lectiu d'artistes britànics The Independent Group, i quan se li va preguntar sobre el significat de la seva obra, va definir el pop art de la següent manera: "Un art popular, és a dir, pensat per a un públic de masses, passatger, que dóna solucions a curt termini, fungible i que de seguida s'oblida, barat, produït en sèrie, jove, o pensat per als joves, que no sempre vol dir el mateix, enganyós, sexi, trampós i fascinant. En definitiva, un gran negoci".

Al llarg de la seva trajectòria, va recordar ahir Nicholas Serota, director de la Tate Gallery de Londres, Hamilton va fer una sèrie de dibuixos, pintures i gravats exquisits sobre el glamur, el consumisme, les mercaderies i la cultura popular. Una altra obra per la qual Hamilton és conegut és Swingeing London 67 , una sèrie de dibuixos en els quals Robert Fraser, el seu marxant, i Mick Jagger apareixen emmanillats i protegint-se dels flaixos dels fotògrafs després de ser detinguts per possessió d'heroïna. La paraula swingeing (dràstic) del títol fa referència a l'efervescència cultural que es va viure a Londres després de la segona Guerra Mundial. També va col·laborar amb els rivals dels Stones: el 1968 va dissenyar la famosa coberta del disc doble The White Album dels Beatles, l'únic en què no surt cap foto dels músics. Admirat per la figura icònica del pop art nord-americà, Andy Warhol, Hamilton també va evocar la figura de Marilyn Monroe en obres com La meva Marilyn , del 1965.

No només 'pop art'

Amb tot, l'etiqueta de pare del pop art no el satisfeia. Va arribar a declarar, en una entrevista concedida fa pocs anys a la BBC, amb una bona dosi de sorna, que estava avorrit de Què és el que fa les llars d'avui tan diferents, tan atractives?, i que ja no li representava una font important d'ingressos. Des del començament de la seva trajectòria, Hamilton va treballar en nombroses disciplines, des del disseny gràfic i industrial, fins a la pintura, passant per l'escultura, les instal·lacions i els objectes.

La influència de Marcel Duchamp va ser molt significativa en la seva obra. L'admiració que sentia per l'artista francès el va portar a seguir-lo a Cadaqués i van acabar signant plegats una rèplica d' El gran vidre , l'obra més cèlebre de Duchamp. Aquest mateix esperit iconoclasta, encara potser més accentuat, es troba en la sèrie de col·laboracions que va fer a Cadaqués als anys setanta amb Diether Roth i que van portar per títol Col·laboracions de Ch. Rotham. Junts van concebre la sèrie Pintures per a gossos, un conjunt de teles de petites dimensions pensades per estar penjades a l'alçada de la vista d'un gos, com es va poder veure recentment a l'exposició de la Pedrera L'art del menjar . La complicitat amb Roth encara va anar més enllà, i va donar lloc a un projecte tan inefable com el doble disc Canciones de Cadaqués , enregistrat pels dos artistes amb la col·laboració del cantant Luis Chispas.

La seva mirada punyent també va fer diana en els polítics. El 2008 Hamilton va expressar de forma clara el seu rebuig a la guerra de l'Iraq amb un retrat del primer ministre britànic caracteritzat com un cowboy , tot fent al·lusió a l'entesa del govern britànic amb l'administració Bush.