Mor l'escriptor i polític Max Gallo
L'historiador va escriure grans biografies de Napoleó, Robespierre i Juli Cèsar
BarcelonaL'escriptor, historiador i polític Max Gallo tenia un gran talent per a l'oratòria, era un escriptor infatigable –els manuscrits se li acumulaven als calaixos de l'escriptori– i l'apassionava la política. Gallo, que patia la malaltia de Parkinson, va morir el 18 juliol a la seva segona llar a Cabris, als Alps. Nascut a Niça el 1931, fill d'una família humil d'origen italià, va començar treballant com a electricista, i mentre treballava com a tècnic de la ràdio pública francesa va estudiar història.
La seva mare li llegia a l'hora d'anar a dormir versos de 'Divina Comèdia' de Dante i el preparava, segons ell, per a la seva futura carrera com a escriptor. Va escriure més d'un centenar d'obres, entre les quals destaquen les biografies de Robespierre, Garibaldi, Napoleó o Juli Cèsar.
Gallo es va involucrar en la vida política del seu país. El 1956 es va afiliar al Partit Comunista francès, i a finals dels 70 va començar a militar al Partit Socialista. El 1993 va cofundar amb Jean-Pierre Chevènement el Moviment dels Ciutadans. Va ser portaveu del govern socialista de Pierre Mauroy entre 1983 i 1984. El 2007 va donar suport a la candidatura de Nicolas Sarkozy.
Els primers llibres que va escriure estaven dedicats a la història d'Itàlia: 'L'Italie de Mussolini' [L'Itàlia de Mussolini](1964), 'L'affaire d'Ethiopie' [L'afer d'Etiòpia], 1967. Gallo també va escriure política-ficció amb el pseudònim Max Laugham: 'La grand peur de 1989' [La gran por por de 1989] (Robert Laffont, 1966).
El 1968 va publicar 'Maximiliem Robespierre, histoire d'une solitude' [Maximiliem Robespierre, història d'una solitud]. És el seu primer llibre biogràfic, al qual el seguirien molts altres. En va dedicar també a De Gaulle, Víctor Hugo, Lluís XIV o Rosa Luxemburg.
La malaltia no va parar el seu ritme de treball. Després que li diagnostiquessin el Parkinson el 2008 va continuar publicant dos o tres llibres cada any. En un dels seus últims llibres, 'L'oubli est la ruse du diable' [L'oblit és l'engany del diable] (XO, 2012), relata les seves memòries íntimes i explica el suïcidi de la seva filla, Mathilde, quan tenia només 16 anys.
