Mor el fotògraf Oriol Maspons

BarcelonaEl fotògraf Oriol Maspons, l'autor que va immortalitzar els anys de la 'gauche divine', ha mort aquest dilluns als 84 anys a Barcelona. A més, va il·lustrar obres literàries com ara 'Poeta en Nueva York', de Federico García Lorca, i 'La caza de la perdiz roja', de Miguel Delibes, i va col·laborar amb Colita i Xavier Miserachs al llibre d'Anna Maria i Terenci Moix 'Els barcelonins'. "L'home se'n va, la seva obra queda", ha declarat el seu fill, Àlex Maspons. El 1958 el MoMA de Nova York li va comprar tres fotografies i el 1959 el Regne Unit el va distingir com el millor fotògraf de l'any. "Oriol Maspons és mestre i referent d'una gran part de la generació actual de fotògrafs", ha dit el conseller de Cultura Ferran Mascarell, que també ha destacat que Maspons, que va ser reconegut el 2006 amb la Creu de Sant Jordi, va ser "un dels principals connectors del món cultural català dels anys 60 i 70 amb la modernitat europea.

Maspons, que va viure a París entre el 1955 i el 1957, es va mantenir al marge dels patrons socioculturals del franquisme i va declarar que el que més li agradava era ser "políticament incorrecte". La càmera d'Oriol Maspons va deixar testimoni durant la dècada dels cinquanta l'atmosfera entre la postguerra i l'arrencada econòmica d'Espanya. A París, Maspons va entrar en contacte amb els reportatges de Cartier Bresson i l'agència Magnum. A més, va escriure per a la revista 'AF' entrevistes amb grans fotògrafs com Brassaï, el mateix Cartier Bresson, Robert Doisneau i Guy Bourdin, a qui també va retratar.

A la tornada de París, Maspons va muntar un estudi amb el també fotògraf Julio Ubiña, on va exercir durant tres dècades com a fotògraf de moda, publicitat i reportatges. En aquest sentit, va col·laborar amb revistes com 'Paris Match', 'Elle' i 'Boccacio'. Té obra al MoMA de Nova York i va publicar a 'Annual Photography' i a 'Photography year book', entre altres.

El 2010, Oriol Maspons va anunciar que donava la seva col·lecció privada de fotografies, formada per 5.500 obres datades entre el 1950 i el 1980, al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC). La Fundació Elsa Peretti, propietària dels fons, es va encarregar de documentar-les, escanejar-les i netejar-les.

"Tota la vida m'ha agradat treballar d'encàrrec, tot i que allò més desitjable és treballar com el Chema Madoz o la Cristina García Rodero, que han treballat fent el que els dóna la gana, que no tenen cap client que els digui el que vol", va assegurar el fotògraf quan va cedir la seva obra al MNAC.

"El més bonic de la fotografia és que et culturitzaves, i una cosa impagable és que tractaves amb gent que no pots tractar en cap altre ofici", va assegurar Maspons. Famoses són també les seves fotografies del Somorrostro, de la 'gauche divine' barcelonina i de l'Eivissa dels anys 70. "Va ser una professió privilegiada, però ara ja no ho és tant –va afirmar el fotògraf–. Ha sigut una professió molt agraïda i que ara s'ha acabat, perquè ara ja no toca fer el que vam fer nosaltres. Érem fotògrafs cultes, no em fa vergonya dir-ho, ho érem perquè ens ho havia donat la pràctica de l'ofici", va explicar.