Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Mor el filòsof Eugenio Trías als 70 anys

Pensador, assagista i catedràtic, deixa una obra extensa que parteix de la reflexió estètica

"Sempre dic que la meva és una escriptura filosòfica amb antenes poètiques", explicava Eugenio Trías Sagnier (1942-2013) fent referència a l'arrel estètica que motivava bona part de la seva trentena d'assajos, que arrenquen l'any 1969 amb La filosofía y su sombra i arriben fins al present més immediat: el pensador ultimava l'edició del volum De cine. Aventuras y extravíos , que Galaxia Gutenberg publicarà pròximament.

Nascut l'any 1942 a Barcelona, Trías es va llicenciar en filosofia a la universitat de la capital catalana, però va continuar estudiant a Pamplona, Madrid, Bonn i Colònia. La seva vinculació universitària va arrencar l'any 1965: primer a la Universitat de Barcelona, més tard a la Universitat Autònoma i a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura i, des de l'any 1992, a la Universitat Pompeu Fabra, on era catedràtic emèrit d'història de les idees. "Ha estat un plaer tenir-lo amb mi: llegir-lo, parlar amb ell i fins i tot discutir -afirmava Xavier Rubert de Ventós-. Quan fèiem classes a l'Autònoma tot sovint hi anàvem plegats. Les hores en què havíem d'ensenyar eren inadmissibles, i sortíem de casa tan aviat que una vegada vam estar a punt d'estimbar-nos amb el cotxe. Ens vam quedar a un pam del precipici, a Vallvidrera".

Un trajecte circular

El prestigi de Trías va començar a créixer gràcies al premi Nueva Crítica per Drama e identidad (1974) i a l'Anagrama d'assaig per El artista y la ciudad (1975). Un any després, Trías i Rubert de Ventós van participar en la fundació del Col·legi de Filosofia acompanyats de Jordi Llovet i Antoni Vicens. "Tant l'Eugenio com el Xavier representen una obertura de perspectiva en la filosofia, llavors dominada per l'escolàstica i la filosofia cristiana, d'una banda, i, de l'altra, per una incipient ortodòxia marxista -explicava Josep Ramoneda-. Van establir connexions amb el que s'estava fent a Europa: l'Eugenio, amb el pensament alemany i francès, i el Xavier amb el nord-americà".

A la dècada dels 80 Trías guanyaria el Premio Nacional d'assaig amb Lo bello y lo siniestro (1983). "Aquell mateix any tots dos vam publicar llibre: ell La filosofía y su sombra , i jo Per què filosofia -recordava Rubert de Ventós-. Eren llibres càndids que són el reflex d'una època. Sense buscar l'oportunisme, van resultar ser oportuns". Una dècada més tard, Trías va publicar La edad del espíritu , en què va aprofundir en la metafísica, tal com recordava el professor i assagista Amador Vega. "Cal pensar en el recorregut que va fer: arrenca amb l'estètica -l'ambient en què havia crescut-, passa per un període de reflexió més metafísica i finalment torna a l'estètica". Vega destacava que, com a bon filòsof, Trías "no s'ha deixat temptar gaire pels miratges de la vida", un fet que li ha permès "deixar una obra que el transcendeix". Josep Ramoneda va apel·lar també a les dimensions del seu llegat: "Va fer un treball gairebé obsessiu de construcció permanent d'un projecte filosòfic de gran abast".

L'interès pels límits

A més de conrear l'assaig de manera prolífica i de donar classes a la universitat, Trías "mai no va deixar de participar en debats públics", afirmava Ramoneda abans d'esmentar les diferències entre la visió pujolista i maragalliana de Catalunya. Trías va coincidir més amb el segon, si bé més endavant donaria suport al manifest que cristal·litzaria en la fundació de Ciutadans. "Érem prou diferents per ser-nos útils -deia Rubert de Ventós-. Ell venia del comunisme i més aviat espanyolejava. Jo venia del socialisme i catalanejava". Una de les idees que tots dos pensadors van explorar va ser la idea de límit: "A ell li interessava per furgar en aquell interregne de quan el que és vell ha mort i el que és nou encara no ha nascut. Jo m'hi he acostat per una altra via: l'últim que podem arribar a saber sempre és el penúltim, mai no arribem al final".

L'any 1995 Trías va ser distingit amb el Premi Internacional Friedrich Nietzsche -considerat com el Nobel de filosofia-, i el mateix any rebria el premi Ciutat de Barcelona per La edad del espíritu . L'activitat editorial de Trías de l'última dècada és especialment ressenyable, sobretot els quatre títols publicats per Galaxia Gutenberg. "Era escrupulós i primmirat. Va ser un plaer treballar-hi -comentava l'editor Joan Tarrida-. Tenia una extraordinària força de voluntat, que li va permetre continuar escrivint llibres estant malalt, com El canto de las sirenas i el pòstum De cine ". Si al primer llibre exposava una amplíssima cultura musical, a De cine Trías dedica capítols extensos als directors de cinema que més l'han marcat, des de Fritz Lang fins a David Lynch. Amb la seva desaparició, la filosofia perd un dels autors que entenia la reflexió cultural en un sentit molt ampli, que passa per l'estètica, la metafísica, l'antropologia, l'ètica i la teoria del coneixement.

Les