LITERATURA
Cultura 11/02/2013

Mor el filòsof Eugenio Trías als 70 anys

Pensador, assagista i catedràtic, deixa una obra extensa que parteix de la reflexió estètica

Jordi Nopca
3 min
UN AUTOR INCANSABLE  Eugenio Trías l'any 2010, quan va presentar els dos volums 
 De Creaciones filosóficas,  Una reordenació del seu pensament.

Barcelona"Sempre dic que la meva és una escriptura filosòfica amb antenes poètiques", explicava Eugenio Trías Sagnier (1942-2013) fent referència a l'arrel estètica que motivava bona part de la seva trentena d'assajos, que arrenquen l'any 1969 amb La filosofía y su sombra i arriben fins al present més immediat: el pensador ultimava l'edició del volum De cine. Aventuras y extravíos , que Galaxia Gutenberg publicarà pròximament.

Nascut l'any 1942 a Barcelona, Trías es va llicenciar en filosofia a la universitat de la capital catalana, però va continuar estudiant a Pamplona, Madrid, Bonn i Colònia. La seva vinculació universitària va arrencar l'any 1965: primer a la Universitat de Barcelona, més tard a la Universitat Autònoma i a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura i, des de l'any 1992, a la Universitat Pompeu Fabra, on era catedràtic emèrit d'història de les idees. "Ha estat un plaer tenir-lo amb mi: llegir-lo, parlar amb ell i fins i tot discutir -afirmava Xavier Rubert de Ventós-. Quan fèiem classes a l'Autònoma tot sovint hi anàvem plegats. Les hores en què havíem d'ensenyar eren inadmissibles, i sortíem de casa tan aviat que una vegada vam estar a punt d'estimbar-nos amb el cotxe. Ens vam quedar a un pam del precipici, a Vallvidrera".

Un trajecte circular

El prestigi de Trías va començar a créixer gràcies al premi Nueva Crítica per Drama e identidad (1974) i a l'Anagrama d'assaig per El artista y la ciudad (1975). Un any després, Trías i Rubert de Ventós van participar en la fundació del Col·legi de Filosofia acompanyats de Jordi Llovet i Antoni Vicens. "Tant l'Eugenio com el Xavier representen una obertura de perspectiva en la filosofia, llavors dominada per l'escolàstica i la filosofia cristiana, d'una banda, i, de l'altra, per una incipient ortodòxia marxista -explicava Josep Ramoneda-. Van establir connexions amb el que s'estava fent a Europa: l'Eugenio, amb el pensament alemany i francès, i el Xavier amb el nord-americà".

A la dècada dels 80 Trías guanyaria el Premio Nacional d'assaig amb Lo bello y lo siniestro (1983). "Aquell mateix any tots dos vam publicar llibre: ell La filosofía y su sombra , i jo Per què filosofia -recordava Rubert de Ventós-. Eren llibres càndids que són el reflex d'una època. Sense buscar l'oportunisme, van resultar ser oportuns". Una dècada més tard, Trías va publicar La edad del espíritu , en què va aprofundir en la metafísica, tal com recordava el professor i assagista Amador Vega. "Cal pensar en el recorregut que va fer: arrenca amb l'estètica -l'ambient en què havia crescut-, passa per un període de reflexió més metafísica i finalment torna a l'estètica". Vega destacava que, com a bon filòsof, Trías "no s'ha deixat temptar gaire pels miratges de la vida", un fet que li ha permès "deixar una obra que el transcendeix". Josep Ramoneda va apel·lar també a les dimensions del seu llegat: "Va fer un treball gairebé obsessiu de construcció permanent d'un projecte filosòfic de gran abast".

L'interès pels límits

A més de conrear l'assaig de manera prolífica i de donar classes a la universitat, Trías "mai no va deixar de participar en debats públics", afirmava Ramoneda abans d'esmentar les diferències entre la visió pujolista i maragalliana de Catalunya. Trías va coincidir més amb el segon, si bé més endavant donaria suport al manifest que cristal·litzaria en la fundació de Ciutadans. "Érem prou diferents per ser-nos útils -deia Rubert de Ventós-. Ell venia del comunisme i més aviat espanyolejava. Jo venia del socialisme i catalanejava". Una de les idees que tots dos pensadors van explorar va ser la idea de límit: "A ell li interessava per furgar en aquell interregne de quan el que és vell ha mort i el que és nou encara no ha nascut. Jo m'hi he acostat per una altra via: l'últim que podem arribar a saber sempre és el penúltim, mai no arribem al final".

L'any 1995 Trías va ser distingit amb el Premi Internacional Friedrich Nietzsche -considerat com el Nobel de filosofia-, i el mateix any rebria el premi Ciutat de Barcelona per La edad del espíritu . L'activitat editorial de Trías de l'última dècada és especialment ressenyable, sobretot els quatre títols publicats per Galaxia Gutenberg. "Era escrupulós i primmirat. Va ser un plaer treballar-hi -comentava l'editor Joan Tarrida-. Tenia una extraordinària força de voluntat, que li va permetre continuar escrivint llibres estant malalt, com El canto de las sirenas i el pòstum De cine ". Si al primer llibre exposava una amplíssima cultura musical, a De cine Trías dedica capítols extensos als directors de cinema que més l'han marcat, des de Fritz Lang fins a David Lynch. Amb la seva desaparició, la filosofia perd un dels autors que entenia la reflexió cultural en un sentit molt ampli, que passa per l'estètica, la metafísica, l'antropologia, l'ètica i la teoria del coneixement.

stats