Publicitat
Publicitat

Mor als 83 anys l'escriptor Albert Manent

Autor prolífic en el camp de la narrativa, la poesia, la història i les biografies literàries, va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2011. El seu llegat està format per una cinquantena de llibres i per un miler d'articles

L'escriptor i activista polític i cultural Albert Manent ha mort aquest dilluns a la nit a Barcelona als 83 anys. Fill del poeta Marià Manent, que també va rebre aquest reconeixement el 1985, Albert Manent va ser guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2011 per la "maduresa literària i historiogràfica, el compromís i l'activisme cultural amb Catalunya". Poc amant dels "ploramiques, els Jeremies i els que sempre tenen els mocadors als ulls", Manent estava convençut que, en matèria cultural i lingüística, el país estava "millor que mai", tal com va dir quan li van entregar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. En una entrevista que li feia poc abans l'ACN, Albert Manent afirmava que "la independència ha de ser un procés llarg i amb una majoria social".

Llicenciat en dret i filologia catalana, Albert Manent va desenvolupar una trajectòria prolífica en els camps de la història, la narrativa, les biografies literàries dedicades a autors com Carles Riba, Josep Carner, Guerau de Liost, J. V. Foix i Tomàs Garcés, i també en els estudis d'onomàstica, toponímia i folklore. Durant els seus anys universitaris va publicar dos poemaris influït pel seu pare, 'Hoste del vent' i 'La nostra nit', però aviat es va sentir cridat per la crítica literària, la història de la cultura i el memorialisme, treball del qual estava més orgullós.

El 1970 va ser guardonat amb el Premi de la Crítica Serra d'Or per l'assaig 'Josep Carner i el Noucentisme'; el 1987, amb el Josep Pla per 'Solc de les hores: retrats d'escriptors i de polítics'; i el 1995, amb el Ramon Llull de novel·la per 'Marià Manent, biografia íntima i literària'. A més de la seva tasca com a escriptor, va participar en diversos mitjans com 'Serra d'Or', de la qual va ser un dels fundadors de la segona etapa, l''Avui' i 'La Vanguardia'. Així mateix, va ser un dels editors, juntament amb Rafael Tasis i Joaquim Molas del número 106 de la 'Revista de Catalunya', publicat a Mèxic, i va col·laborar amb l'Enciclopèdia Catalana.

Albert Manent va participar de manera molt activa en els moviments de resistència contra el franquisme. El 1949 va participar en la creació de l''Antologia Poètica Universitària', on van col·laborar autors com Josep Maria Espinàs, Joan Raventós i Josep Maria Ainaud i de Lasarte. També va participar en la revista 'Curial', amb Joaquim Molas, Antoni Comas i Miquel Porter. Va assistir a les classes de català que organitzava Joan Triadú a casa de Josep Maria Folch i Torres i va participar en lectures poètiques a casa Sunyer. El 1957 va participar en la segona vaga de tramvies, el 1959 en la campanya de l'afer Galinsoga i el 1966 en la campanya 'Volem bisbes catalans'.

Després de la Transició, Albert Manent va treballar per al Govern en diversos càrrecs i va ser assessor del president Jordi Pujol, a qui va conèixer a la universitat. Entre 1980 i 1988 va ocupar el càrrec de director general de difusió cultural del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Del 2000 al 2004 va ser director del Centre d'Història Contemporània, també president de la Fundació Salvador Vives Casajuana, i, des de la seva fundació el 1980 i fins al 2010, va presidir la Societat d'Onomàstica.

El fons personal d'Albert Manent, que inclou publicacions periòdiques i documentació personal i familiar, es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya, institució que va contribuir a crear.

Les