Publicitat
Publicitat

ART

Mor Willi Sitte, el pintor oficial i propagandístic de l'Alemanya comunista

Tenia 92 anys i es considerava el fundador del moviment del realisme socialista d'Alemanya de l'Est. Va ser el principal exponent de l'art per encàrrec del Politburó de la RDA

El pintor alemany Willi Sitte, exponent de l'art per encàrrec de l'extinta Alemanya comunista i retratista del Politburó germano-oriental, ha mort als 92 anys a casa seva, a Halle, a l'est del país, a conseqüència d'una llarga malaltia. President de l'Associació d'Arts Plàstiques de la República Democràtica Alemanya (RDA) entre 1974 i 1988, se'l va considerar el màxim representant de l'anomenat realisme socialista alemany dels anys de la Guerra Freda. Entre les obres més característica de Sitte hi ha l''Homenatge a Lenin', considerat exponent d'aquest art per encàrrec o subvencionat des de l'aparell del partit comunista.

La Fundació Willi Sitte, amb seu a Merseburg, als afores de Berlín, conserva bona part de la producció del pintor, que va quedar marginat dels circuits museístics després de la caiguda del Mur (1989) i la consegüent dissolució de la RDA (1990).

Les obres de 'propaganda' de l'extinta Alemanya comunista van ser incloses una mica d'esquitllada el algunes grans exposicions sobre l'art a la RDA recents, com la que va tenir lloc a la Neue Nationalgalerie de Berlín, el 2003, o a Weimar, el 2012. En ambdós casos, l'obra de Sitte va estar present com a exemple de l'art propagandístic al servei la RDA, en contraposició dels valors sorgits a l'altre costat del Mur no encotillats com a art oficial i que van funcionar per lliure, tot i les pressions sobre les seves creacions.

Sitte va néixer al febrer de 1921 a Kratzau, actual República Txeca, es va formar com a artista a Alemanya i va servir en la Wehrmacht de Hitler fins a 1944, any en que va desertar per unir-se als partisans italians. A Milà, Venècia i altres ciutats italianes va viure la postguerra, fins que el 1947 va tornar a Alemanya però en territori de la RDA, on ha ingressar com a militant del partit únic comunista. A partir d'aquí es va començar a conèixer com a artista oficial del règim germànic-oriental, tot i que va mantenir inicialment també postures crítiques cap a les autoritats de la RDA. Va arribar a ser diputat de l'Assemblea Popular germano-oriental i màxim responsable de l'Acadèmia d'Arts Plàstiques. Amb la reunificació alemanya va quedar postergat de la vida artística, fins que en ocasió del seu 85 aniversari (2006) es va crear la fundació que porta el seu nom i amb això una certa rehabilitació en els circuits museístics.