OBITUARI
Cultura 23/05/2017

Mor Roger Moore, el James Bond de somriure murri

L’actor, també famós per la sèrie ‘El sant’, va encarnar 007 en set ocasions, l’última amb 58 anys

Xavi Serra
3 min
L'actor al rodatge de 'Panorama per matar' el 1984 a París

CANESDeia Clint Eastwood fa uns dies que no hi ha res pitjor que prendre’s a un mateix massa seriosament. Això no li va passar mai a l’actor Roger Moore, que aquest dimarts ha mort de càncer als 89 anys. Quan el programa d’humor 'Spitting image' el va parodiar com un actor amb un sol gest per expressar emocions, aixecar la cella, Moore va reivindicar els seus dots interpretatius: “En tinc tres, de gestos: aixecar la cella dreta, aixecar l’esquerra i arrugar les celles quan en Tauró intenta estrangular-me”.

A Roger Moore se’l va criticar per la lleugeresa amb què va interpretar James Bond, però aquesta qualitat també va ser la seva gran aportació al personatge. El Bond de Moore va deixar de banda el cinisme de Sean Connery en favor d’una actitud més trapella i vitalista. Amb ell, 007 s’ho passava bé fent la seva feina: seduir noies, lluitar contra Spectra... Tot semblava un joc quan era l’actor anglès qui ho feia. Sense renunciar a l’elegància, el seu Bond era la fantasia infantil definitiva d’un espia, sempre armat de 'gadgets', enemics de tebeo i un somriure murri per plantar cara a l’adversitat. Un espia que fins i tot viatjava a l’espai per combatre els malvats i que després de salvar el món feia un acudit, obria una ampolla de xampany i feia un petó a la noia de torn. Roger Moore va ser el 007 ideal per als 70: més còmic i aventurer i menys torturat. Un Bond que, com l’actor que l’interpretava, no es prenia a ell mateix massa seriosament. I és per això que, si bé no va ser mai un actor memorable, sí que va ser l’únic que va imprimir el seu caràcter al personatge, lluny del referent literari. I per a la generació que van ser nens o adolescents als 70, segurament va encarnar un ideal d’heroi cinematogràfic.

Els papers més emblemàtics de Roger MooreNascut a Stockell, a Londres, Moore va tenir una infància feliç i, sempre afortunat, va arribar a l’exèrcit quan la Segona Guerra Mundial ja havia acabat. Després del servei militar va estudiar art dramàtic i va començar treballar al cinema i a la televisió, on va tastar la fama per primera vegada amb la sèrie d’aventures medievals 'Ivanhoe'. Després arribarien altres sèries com 'Els persuasius', fent tàndem amb Tony Curtis, 'Maverick' i la seva consagració definitiva com a Simon Templar a 'El sant', una barreja d’aventurer i lladre simpàtic, un Robin Hood amb els criminals en el punt de mira. La sèrie va ser un dels fenòmens televisius dels 60 –i un dels primers grans èxits de TVE– i, per tant, el trampolí que el va posicionar com a opció ideal per convertir-se en l’agent secret 007 després de la negativa de Sean Connery a tornar a la saga Bond. Moore va debutar en la saga el 1973 amb 'Viu i deixa morir' i després vindrien 'L’home de la pistola d’or' (cara a cara amb Christopher Lee), la memorable 'L’espia que em va estimar' i, a rebuf de l’èxit de 'Star Wars', 'Moonraker'.

Als 80, Moore continuaria renovant la seva llicència per matar en noves entregues en què cediria protagonisme a 'partenaires' femenines molt més joves que ell com la Maud Adams d’'Octopussy' o la Grace Jones de 'Panorama per matar', el seu comiat de la saga amb 58 anys, l’edat més avançada amb què un actor ha interpretat el personatge. Després de 12 anys fent de Bond –rècord tampoc igualat–, Moore es va prendre un merescut descans i va tornar al cinema en comèdies d’acció tan discretes com 'Foc, neu i dinamita' i fent cameos autoparòdics a films com 'Spiceworld', de les Spice Girls. Moore no acariciaria mai més l’èxit ni per casualitat, però sempre va recordar amb orgull la seva aportació a la saga.Tampoc no va perdre mai el sentit de l’humor: quan Daniel Craig es va lesionar rodant 'Spectre', va comentar al seu Twitter que estava disponible per substituir-lo.

stats