Publicitat
Publicitat

ARQUITECTURA

Mor l'arquitecte Javier Carvajal, autor de la Torre de València de Madrid

Va començar la seva carrera a Barcelona, on va d'exercir de professor, i es considera un arquitecte clau en la segona meitat del segle XX 

La Torre de València, a Madrid, o el Pavelló d'Espanya a l'Exposició Internacional de Nova York, de 1964, pel qual va obtenir el Primer Premi atorgat per l'Institut d'Arquitectura Americà, són algunes de les obres de l'arquitecte Javier Carvajal, que ha mort avui a Madrid. Considerat com un dels autors més destacats de l'Espanya del segle XX, la capella ardent de l'arquitecte nascut a Barcelona el 1926 quedarà instal·lada al Tanatori de Pozuelo d'Alarcón.
Javier Carvajal va començar a Barcelona una carrera que va finalitzar a Madrid amb Premi Extraordinari el 1953, quan va ser vicecomissari primer i comissari adjunt d'Arquitectura a la II Biennal d'Art de Sao Paulo (Brasil).

Catedràtic de l'Escola Superior d'Arquitectura de Madrid i exdirector de la de Barcelona, Carvajal Ferrer va ser nomenat en 1968 degà del Col·legi d'Arquitectes de Madrid, càrrec per al que va sortir reelegit el 1973.  Va exercir a més diversos càrrecs públics, com la secretaria de la Comissió d'Ensenyament del Consell Superior d'Arquitectes (1966), la Comissaria delegada del Ministeri d'Educació i Ciència per a la Reforma dels Ensenyaments d'Arquitectura a Espanya (1968) i la Direcció General de Promoció del Turisme (1973).

L a seva obra es considera una referència per entendre l'arquitectura espanyola de la segona meitat del segle XX i es va valorar també la seva tasca docent, en què "ha desenvolupat un estil de pensament". En aquesta tasca docent, Carvajal va crear escola, sent un professor que, sobretot, va saber ensenyar a pensar amb independència. Per Carvajal Ferrer l'arquitectura no era tant art o tècnica "sinó humanisme. Els arquitectes som humanistes al servei de l'home, a qui volem fer feliç. Si només fóssim tècnics o artistes, ens quedaríem mancos ".

La Biblioteca de la Facultat de Dret (Madrid), la Biblioteca Central (Navarra), l'Edifici Adriàtica (Madrid), l'Escola de Comerç (Barcelona), la Biblioteca Imperial de Teheran, la seu a Madrid de l'Organització Mundial de Turisme o el col·legi Cardenal Cisneros, també a Madrid, són alguns dels seus nombrosos treballs, encara que dels que se sentia
més orgullós  era dels habitatges de nivells mitjans, "en què penses que la gent pot ser feliç".

Al llarg de la seva carrera va rebre nombrosos premis, com la Medalla de Belles Arts (1960), la Creu de Cavaller de l'Ordre d'Isabel la Catòlica (1964), el Premi a la Millor Arquitectura Internacional de la Fira Mundial de Nova York ( 1964), el Premi Fritz Schumacher de la Universitat de Hannover a la Millor Arquitectura Europea (1968), la Gran Creu de l'Ordre d'Alfons X el Savi (1973) o el Premi del Col·legi d'Arquitectes a la Millor Arquitectura de Madrid (1980 ).

Les