Publicitat
Publicitat

Música

Moià homenatja el llegat artístic i cívic del tenor Francesc Viñas

L'exposició inclou peces dels personatges de Wagner i documents sobre la defensa de l'arbre fruiter

Francesc Viñas feia de pastor en una masia als afores de Moià, cal Xei, quan era un vailet. El camí era llarg i per dissipar les pors quan era de nit, es posava a cantar. Aquell noi d'origen humil, i que no oblidaria mai la seva vila natal, va acabar actuant als principals teatres del món com un dels tenors més brillants de l'època i una referència cabdal per a les generacions posteriors. Amb motiu del 150è aniversari del seu naixement, Moià demostra una vegada més que tampoc s'ha oblidat del tenor i ha organitzat una exposició dividida en dues parts: una, al museu, glossa la figura musical de Viñas; l'altra, al casal, se centra en l'herència cívica que va deixar a Moià, amb la Festa de l'Arbre com a paradigma.

"Segurament els boscos frondosos del Moianès van ser l'escenari natural, i el primer, de Francesc Viñas, que hi va trobar la sensibilitat per interpretar els personatges wagnerians, com Parsifal", diu Nona Arola, secretària de l'entitat Joventuts Musicals de Moià, que ha organitzat l'exposició 'Francesc Viñas (1863-1933), el tenor moianès universal', juntament amb l'Associació Cultural Modilianum i el Museu de Moià. Al cap dels anys, Francesc Viñas va embadalir el públic de la Metropolitan Opera de Nova York, del Covent Garden de Londres i de la Scala de Milà, entre altres teatres. Arola assegura que "ningú en aquella època es va identificar tant com Viñas amb els personatges wagnerians". Lohengrin, Tristany i Parsifal van ser els més emblemàtics.

Però més enllà de Wagner, que el va catapultar a la fama, el tenor moianès va brodar un "ampli repertori i va interpretar òperes d'altres compositors, com 'Aïda', de Verdi", reivindica Arola. "Podria ser comparable a Plácido Domingo, Josep Carreras o Montserrat Caballé i, en aquella època, per a una persona que havia nascut en un lloc humil i quan els viatges eren tan llargs i complicats, arribar al Metropolitan de Nova York tenia un mèrit extraordinari", afirma Arola, una de les persones que durant el darrer any ha recopilat i seleccionat els materials i documents de la mostra, la majoria dels quals són de la família de Viñas i del Museu de Moià. L'exposició, que s'ha inaugurat aquesta setmana, es pot visitar de forma gratuïta fins a l'11 de setembre, la part del casal, i fins al 19 d'octubre, la del museu. Després viatjarà a Sitges, localitat que també va rebre la influència del tenor a través de la Festa de l'Arbre Fruiter.

Acompanyats per la música d'algunes de les interpretacions de Francesc Viñas, els visitants troben al Museu de Moià la part de l'exposició dedicada a la faceta artística del tenor. Destaquen atributs emblemàtics dels personatges wagnerians, com el casc i el corn de Lohengrin, així com un quadre majestuós del tenor vestit per a l'òpera 'Aïda'. També documents amb valuosos i interessants apunts de Viñas, com els remeis per al mal de gola o altres problemes que podien assaltar un cantant.

Un cant a la natura, cada agost

Francesc Viñas també va excel·lir en la part cívica en relació amb Moià. Aquest llegat és el que recull l'altra part de l'exposició, al Casal de Moià. "Aquesta faceta també és molt important", destaca l'historiador Jaume Clarà, membre de l'Associació Cultural Modilianum i autor de 'L'obra cívica del tenor Francesc Viñas: cent anys de la Festa de l'Arbre Fruiter (1904-2003)'. "Viñas va voler transmetre uns valors de civisme inspirats en el noucentisme de l'època, com per exemple el respecte al bé comú", explica Clarà. D'aquí neix la Festa de l'Arbre Fruiter, instaurada per la Lliga de Defensa de l'Arbre Fruiter i que se celebra el 17 d'agost des de principis del segle passat, amb l'única excepció dels tres anys de la Guerra Civil. "Que una festa pervisqui tants anys, amb tots els canvis d'ajuntaments, s'explica per la forta personalitat de Viñas", apunta Clarà. La celebració, que es va fundar com una plantada col·lectiva d'arbres, volia ser un homenatge a la natura i també a la gent gran.

El tenor també va contribuir a crear el Sindicat Agrícola i la Caixa Rural d'Estalvis, que van dinamitzar la pagesia i la població de Moià, i va finançar les obres de l'aigua corrent a la vila. Aquestes activitats i inquietuds del cantant queden plasmades en els documents que s'exposen al casal, on també es projecten diverses filmacions, com el programa 'El meu avi', de Televisió de Catalunya, sobre Viñas. El conjunt de l'exposició de Moià exhibeix la personalitat polifacètica, carismàtica i sensible del tenor.

Viñas va viure molts anys a Roma i a Barcelona, però sempre va mantenir un vincle especial amb la seva població natal. La casa on vivia es troba al carrer que ara porta per nom Richard Wagner i en què diverses plaques mostren els noms dels personatges de Wagner que el van projectar a la primera línia de l'òpera mundial. Viñas, però, també va tenir alguns detractors a Moià. "Hi havia els 'pro Viñas' i els 'anti-Viñas'. Alguns el veien com un nou ric que venia al poble, comprava cases i donava feina a la gent. Probablement, els cacics el van percebre com una competència", analitza Clarà. El cantant també va promoure que s'alcés l'estàtua de Rafael Casanova, el fill més il·lustre de Moià. "Aquesta proposta va ser molt contestada per alguns i Viñas es va endur un gran disgust. No se'l pot qualificar com un personatge catalanista, però pensava que seria un monument a favor del poble", assenyala l'historiador.

Una persona perseverant

"Tenia un do natural per cantar, però jo en destaco la perseverança i capacitat de sacrifici", diu Clarà. Va fer de sagal, escolà i teixidor; va treballar en una cereria a Barcelona i quan portava els ciris al Liceu, va descobrir la seva vocació. "Amb molt d'esforç i sacrifici, va estudiar música i alguns professors li van dir que ho deixés, que no servia. I ell no es va rendir fins que no va demostrar que havia nascut per ser tenor", relata.

També hi ha altres anècdotes que il·lustren la personalitat carismàtica del cantant, com la de 'Parsifal' i Bayreuth. Wagner va deixar escrit que durant 50 anys 'Parsifal' només es podria representar al teatre que va fer construir en aquesta ciutat alemanya. "El primer lloc on es va representar fora de Bayreuth va ser el Liceu de Barcelona la nit del 31 de desembre del 1913 a l'1 de gener del 1914, jugant amb la diferència horària entre països. Aquest fet històric, gràcies a la personalitat del tenor, va donar molt protagonisme a Barcelona", destaca Nona Arola.

Un poble "fidel" al tenor

"Moià no ha deixat mai de retre homenatge a Viñas i la seva figura ha estat molt present al poble al llarg dels anys", valora Jaume Clarà. A més de la Festa de l'Arbre Fruiter, també se celebra a la vila bagenca el Festival Internacional de Música Francesc Viñas, que actualment organitza l'entitat Joventuts Musicals de Moià i que ha estat l'escenari de cantants tan reconeguts com Victòria dels Àngels.

Miquel Lerín, besnét del tenor, va expressar en la inauguració de l'exposició que era una recopilació "magnífica". "La relació entre el tenor i el ciutadà està molt ben explicada", va destacar el besnét, il·lusionat. Lerín va assegurar que se sentia "molt orgullós, perquè el poble li ha estat fidel". A més de l'extraordinària figura musical que era, Francesc Viñas també va deixar com a llegat "els ideals cívics i, per això, va ser el fundador de la Lliga de la Defensa de l'Arbre Fruiter".

El llegat de Viñas, però, va encara més enllà de Moià. El tenor també va escriure un tractat de cant, que seria un "llibre de capçalera per a molts intèrprets, com Victòria dels Àngels, que el citava sempre", destaca Arola. També ha estat una "influència per a les noves generacions", i el gran exemple és el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, que celebra les proves eliminatòries en alguns dels teatres d'òpera més prestigiosos del món i la final, al Liceu de Barcelona.

Etiquetes