Publicitat
Publicitat

CÒMIC

Milo Manara: "En situacions molt precàries, creix el reclam eròtic"

Dominació "Quan un home molt poderós fa servir el seu poder per tenir relacions sexuals amb noies joves, com han fet Berlusconi a Itàlia i Strauss-Kahn a França, no em sembla que hi hagi erotisme, sinó sexe, violència i molta política"

L'italià Milo Manara (Luson, 1945) és una de les figures més populars del còmic europeu, gràcies sobretot a l'erotisme de títols com El clic i El perfum de l'invisible . Al Saló del Còmic de Barcelona presenta la integral de Los Borgia (Norma), la història de la nissaga valenciana que va dominar Roma a finals del segle XV, amb guió del xilè Alejandro Jodorowsky, que no estalvia escenes truculentes.

¿Nota alguna diferència si l'entrevista una dona o un home?

No, no crec que hi hagi gaires diferències. Potser amb una dona faig servir un llenguatge una mica més contingut.

¿Milo Manara és una síntesi d'aventura, erotisme i política?

Potser sí, tot i que Los Borgia no té gaire aventura. Hi ha política i fins i tot una utilització política del sexe. Quan un home molt poderós fa servir el seu poder per tenir relacions sexuals amb noies joves, com han fet Berlusconi a Itàlia i Strauss-Kahn a França, no em sembla que hi hagi erotisme sinó sexe, violència i molta política.

¿La crisi econòmica pot afectar l'erotisme?

En situacions molt precàries, com va ser la Segona Guerra Mundial, creix el reclam eròtic. A Itàlia hi van néixer molts nens l'any 1945, com jo mateix. Crec que la precarietat ens pot empènyer a agafar-nos a la vida. Com diuen els grecs, tota la nostra producció cultural se sosté en dues potes, eros i tànatos, que es contraposen. I pot ser que la crisi econòmica representi un pas endavant de tànatos que necessita una acció contrària d'eros.

Ha col·laborat amb Federico Fellini, Hugo Pratt, Neil Gaiman i Alejandro Jodorowsky. ¿Amb quin guionista li agradaria treballar?

Fa un temps, a Siena, Moebius em va parlar d'una història que volia que dibuixés jo, però no la faré mai. La seva mort em va deixar desconsolat.

¿Moebius va ser una de les seves principals influències?

La principal. Quan començava a dibuixar, després de l'aparició de la revista Metal Hurlant , m'esforçava a copiar exactament els dibuixos de Moebius. Però em vaig adonar que era inimitable. Llavors vaig intentar buscar el meu propi estil. Pel que fa als guions, he seguit molt l'escola d'Hugo Pratt, però el meu mestre de dibuix ha sigut Moebius.

¿Què l'atrau de personatges com Valentino Rossi?

He dut moto fins fa poc, i segueixo les curses des dels temps de Giacomo Agostini. Valentino em va demanar si podia fer un còmic amb les seves fantasies. Vam volar des de Rimini en un avió privat fins a València, on acabava el mundial. Com tots els campions, ell també és molt supersticiós, però em va donar permís per entrar al camió mentre es vestia. Té un ritual molt precís i místic, com un torero. És molt simpàtic i molt valent, com ho són tots els campions de motociclisme. Per això, quan buscàvem un antagonista per al còmic, li vaig dir que el dolent no podia ser un pilot. Al final vam triar una periodista de televisió, que sí que em semblen molt dolentes, perquè a molts campions els arruïnen la vida a la televisió, com li va passar a l'esquiador Alberto Tomba, que quan va deixar de guanyar el van destrossar.