DISSENY
Cultura 24/01/2017

Miguel Milá: “Treballo perquè la gent m’estimi”

Poldo Pomés dedica un documental al dissenyador

Antoni Ribas Tur
2 min
La fama de la làmpara TMC -la primera versió es remunta a l’any 1961- no ha aconseguit eclipsar la trajectòria de Miguel Milá.

BarcelonaEl realitzador Poldo Pomés ho ha tornat a fer: el documental sobre el dissenyador Miguel Milá respira tanta humanitat com el que va dedicar a l’arquitecte Josep Antoni Coderch. Miguel Milá és un dels degans del disseny a Espanya, però a la pel·lícula, el guió de la qual és de Marta Feduchi, no té cap senyal de pompa ni de distància reverencial. De fet, és difícil no deixar anar alguna riallada. El que crida més l’atenció és el sentit de l’humor de Milá i com s’ho passa de bé creant des d’un matamosques “elegant” fins al prototipus d’una gandula dissenyada a quatre mans amb el seu fill Gonzalo. Més que dissenyar, sembla jugar a fer cadires, llums, bancs, galants de nit, xemeneies... “Procuro passar-m’ho molt bé i que la gent s’ho passi bé; riure és molt important”, afirma Milá, després d’assistir a la presentació de Miguel Milá. Dissenyador industrial i interiorista. Inventor i bricoleur al Giardinetto, el restaurant projectat pels dos arquitectes amb qui va començar a treballar després d’abandonar la carrera d’arquitectura, Federico Correa i Alfonso Milá. A més, el local està decorat amb algunes de les seves peces.

Miguel Milá. Dissenyador industrial i interiorista. Inventor i bricoleur es podrà veure l’1 de febrer a TVE i Pomés està buscant un espai on poder fer més projeccions:“Fer el documental ha sigut un procés molt natural, perquè el Miguel forma part de la meva vida, he crescut amb les seves peces”, afirma. I Milá li va obrir les portes de casa seva amb la mateixa naturalitat: permet que tirin una de les seves cadires de canya des d’un primer pis per comprovar que és tan resistent i flexible com havia dit i provoca que la càmera l’acompanyi a una botiga de bricolatge, una de les seves passions. “M’encanta anar a una ferreteria”, assegura. També li explica a André Ricard, amb qui va compartir el primer Premio Nacional de disseny l’any 1987, les virtuts d’un galant de nit que va dissenyar. “Entendràs que no em tregui els pantalons”, bromeja, després de demostrar-li com l’americana que s’acaba de treure queda ben penjada.

“Treballo perquè la gent m’estimi”, diu Milá. Un dels seus lemes és “Sigues útil i et faran servir”, i és apassionant -i divertit- veure com desglossa els seus propis dissenys conversant amb 14 col·legues i arquitectes. El documental també és una cura d’ego, perquè Milá explica les solucions que ha rebut dels artesans amb qui ha treballat.

“Fa molt temps que es mereix un documental. La seva feina marca un abans i un després al disseny espanyol, i encara segueix en actiu”, subratlla Nina Masó, una de les fundadores i editora de l’empresa de mobiliari Santa & Cole, on es poden trobar nombrosos dissenys de Milá. Fa més de 30 anys que treballen plegats, i han col·laborat en la producció del documental. Miguel Milá ja va ser reconegut al desembre amb la Medalla d’Or de les belles arts del ministeri de Cultura, però en comptes d’adormir-se sobre els llorers sembla més encuriosit per acabar d’esbrinar com funciona el seu mòbil nou -no li agradaria dissenyar-ne un- i més interessat a seguir fent-se “autoencàrrecs” que acaben en moltes cases i molts carrers. Per a l’arquitecta Victòria Garriga, són peces essencials: “Em fan pensar en els objectes d’un aixovar”.

stats