Publicitat
Publicitat

Michel Camilo i Tomatito tornen a captivar Barcelona

Divendres Michel Camilo i Tomatito tornaven a l'escenari on es van enamorar i van enamorar per primer cop, durant el Festival Internacional de Jazz de Barcelona de l'any 1997. En aquest temps, el pianista dominicà i el guitarrista d'Almeria han tornat diverses vegades a Barcelona, però ningú no es cansa de veure'ls actuar: la màgia brolla pels descosits.

Només va caldre afinar una mica la guitarra amb el piano perquè se'ns enduguessin d'una revolada en un viatge per mar que uneix múltiples tradicions d'anada i tornada. El son cubà, el jazz, el tango, el blues i el flamenc són alguns dels llenguatges amb què s'entenen els dos instrumentistes, l'un amb la noblesa del piano i la sofisticació del jazz, l'altre amb l'extracció popular i profunda de la guitarra flamenca.

Són també dues personalitats molt diferents: Camilo és extravertit i exuberant, Tomatito reservat i sobri, però tots dos espremen al màxim les possibilitats dels seus instruments, fins al punt que qualsevol acompanyament faria nosa. Ells són la base rítmica, l'harmonia i els solistes. Camilo pot fer dansar els dits com ballarines i fer sonar el piano com si fos una arpa o bé fer arrencar tota una orquestra amb tumbaos plens de múscul; Tomatito pot acompanyar amb subtilesa o llançar els dits pel mànec com si fossin cavalls en estampida.

Després d'una hora i mitja, el duet encara va sortir a tocar el tema que dóna títol a Spain (2000), primer la introducció que parteix del concert d'Aranjuez i després el tema, una composició de Chick Corea que el públic fins i tot va corejar. Amb els llums encesos i tothom dret encara van oferir un altre bis.