MÚSICA
Cultura 12/04/2012

"M'hi passaria 24 hores al dia, a l'escenari"

Sílvia Pérez Cruz és un animal musical que ha dedicat tot un any a enllestir 11 de novembre, el disc que publicarà dimarts i del qual és compositora, intèrpret i coproductora. Demà el presentarà al Liceu.

Xavier Cervantes
3 min
"M'hi passaria 24 hores al dia, a l'escenari"

BARCELONA.Christina Rosenvinge, aclaparada per l'allau d'elogis que sentia sobre Sílvia Pérez Cruz, va comentar una vegada que almenys esperava que tingués el cul gros. "És molt maca, la Rosenvinge, i s'ha portat molt bé amb mi", riu Pérez Cruz mentre recorda l'anècdota. Veu prodigiosa, animal musical i magnetisme escènic són només alguns dels elogis que ha anat acumulant la cantant nascuda a Palafrugell el 1983. Fins i tot Maria del Mar Bonet li ha reconegut els seus mèrits. "Em va dir que li agrada molt el que jo feia. Va ser un detall, perquè no tenia per què dir-me res", diu Pérez Cruz.

Ara ha de respondre a l'expectació que ha generat el disc 11 de novembre , el primer que publica al seu nom després dels que va editar amb Las Migas, Llama, Javier Colina i el projecte Immigrasons. Fa uns mesos, quan el disc amb prou feines tenia títol, el Festival del Mil·lenni ja n'havia programat el concert de presentació, que es farà demà al Gran Teatre del Liceu.

Tan cansada com contenta

El riure alleuja una mica l'esgotament. "Estic igual de cansada que contenta. Necessito temps per fer coses que no impliquin tant de mi, però estic feliç", diu. La implicació de Pérez Cruz en el disc és doble. Hi canta, esclar, però també ha compost les tretze cançons, ha tocat la guitarra, el clarinet, el saxo i els teclats, i, amb Raül Fernández Refree , s'ha encarregat de la producció. "Amb el Refree ens hem passat un any fent el disc", explica. Però és emocionalment on més s'ha abocat. ¿Som davant del final d'una etapa o al principi d'una altra? "Té una mica de les dues coses -respon-. És un final perquè és una mena d'àlbum de fotos de les coses que m'han passat des del 2006, i un naixement perquè mostra una part nova de mi més enllà de la intèrpret".

Una d'aquestes coses és la mort del seu pare, l'expert en havaneres Cástor Pérez, el 10 de novembre del 2010, un dia abans de fer 55 anys. Tot i que l'absència del pare no és present en tot el disc, hi té una influència poderosa. "Amb el meu pare tenia molt poca relació -confessa la cantant-. Sí que teníem una relació musical, però ens vèiem poc. Així i tot, estic molt contenta de l'últim any que vam viure, perquè vam solucionar moltes coses. Si ho penses com una trajectòria, la coda, la part final, va ser bona, i n'estic molt orgullosa".

El record patern determina explícitament cançons com Folegandros i 11 de novembre , i marca gairebé sense voler la manera com Pérez Cruz toca la guitarra. "He descobert una part d'havanera que no era conscient que tenia. La manera de moure la mà dreta suposo que està influenciada pel meu pare, i tinc un tempo molt característic. Tant dir que no, i al final resulta que sóc havanera", s'exclama.

Un mèdium anomenat Refree

Pérez Cruz, que ha passat per l'Esmuc i el Taller de Músics, ha estudiat cant, saxo i composició, però no guitarra. Si la toca al disc és perquè hi va insistir Refree. "Em deia que havia ser jo qui la toqués perquè era la que millor podia transmetre el que volia expressar", explica ella. La "connexió animal" entre tots dos ve de lluny, malgrat que no sempre ha sigut tan fluida.

"Al principi ens costava acceptar coses l'un de l'altre, però ens vam adonar que teníem un concepte similar de la bellesa. En el disc, el Refree ha fet màgia. Com si fos un mèdium, aconseguia que tot sonés com jo volia. Li estic molt agraïda per tot el que ha fet, i perquè he après la importància de compartir", diu Pérez Cruz. Demà tots dos, i la resta de músics del disc, seran al Liceu fent el que més els agrada: música. "M'hi passaria 24 hores al dia, a l'escenari", reconeix ella.

stats