Publicitat
Publicitat

NOUS CAMINS DEL NOVÈ ART

El Saló del Còmic tanca una edició carregada de missatge polític: del 23-F a la mort digna

Mestissatge de còmic, cinema i política

La gran trobada estatal dedicada a les vinyetes tanca avui la que potser ha estat l'edició més polititzada de la seva història, tant pel que fa a novetats com a exposicions.

Aquest any el Saló del Còmic ha apostat més que mai per la hibridació entre historieta i cinema. I tot i que no hagi estat tan cridanera com els monòlits dedicats als films de X-Men i Transformers , la presentació al Saló de la nova pel·lícula documental d'Albert Solé, Al final de la escapada , va demostrar com la mescla dels llenguatges del cinema, el còmic i el missatge polític i humanista obre camins nous i interessants.

La lluita per una mort digna

Al final de la escapada és la nova pel·lícula de Solé després de Bucarest, la memòria perduda (Goya 2009 al millor documental). Està basada en la trajectòria de l'històric comunista i resistent antifranquista Miguel Núñez (1920-2008), i en la seva última lluita, la d'aconseguir una mort digna.

Paral·lelament, el còmic Mil vidas más (Premi Nacional de Cultura d'enguany) de Pepe Gálvez, Alfons López i Joan Mundet també tracta la trajectòria de Núñez. Va ser el mateix protagonista, a les acaballes de la seva vida, qui va posar en contacte el dos projectes: on falta la documentació de vídeo -els moments de tortura del règim, per exemple- arriben les planxes del còmic. "Ens va semblar que la millor manera era expressar-ho a través del còmic", explica Solé. El més important va ser que "l'entusiasme per emprendre aquest últim projecte va fer que Miguel afrontés els últims dies de vida amb molta il·lusió".

La barreja de cine i còmic posa la pell de gallina, sobretot en un moment de metallenguatge sublim en què el còmic esdevé protagonista: Pasqual Maragall, mentre visita Núñez a l'hospital, fulleja complagut les galerades del còmic. Núñez li demana: "D'on vens?" "Del metge -respon ell-, i ara me n'hi torno. Estic un xic tarumbita ". El resultat "enriqueix molt el discurs narratiu de la pel·lícula", assenyala Solé. Còmic i cinema es retroalimenten en un deliciós experiment que emfasitza la memòria històrica i el dret a una mort digna de maneres diferents i complementàries.

L'autògraf de Tejero

L'altra cullerada política del Saló ve donada per les exposicions El 23-F en vinyetes i la dedicada a El arte de volar d'Antonio Altarriba i Kim, que va guanyar tot els premis possibles del Saló l'any passat. La primera és un recompte a través de les historietes que El Jueves i El Víbora van dedicar a l'intent de cop d'estat. I la peça més curiosa no és cap còmic: és una postal que Tejero va autografiar al dibuixant Kim -el de Martínez el Facha - amb aquesta dedicatòria: " Con un fuerte abrazo. ¡Viva España! ". Passa per allà un prejubilat, exmilitant del PSUC, que opina això de l'exposició: "Ara tot fa molta gràcia, però el 23-F vam deixar la nena amb els avis i vam pujar cames ajudeu-me a França". El arte de volar exposa les planxes del còmic centrat en la vida del pare d'Altarriba, que es va suïcidar. El guionista i el dibuixant Kim fan un magistral flashback de les seves penúries en el bàndol republicà.