Publicitat
Publicitat

BMX Bandits destaquen en una jornada de clausura plena però no saturada

Mercury Rev tanquen el Primavera al Poble Espanyol

Després de tres dies de concerts al Fòrum, l'onzena edició del San Miguel Primavera Sound va baixar ahir la persiana al Poble Espanyol, l'espai que va acollir-ne les primeres edicions i la jornada inaugural aquest any.

Però així com la inauguració de dimecres va estar marcada per la insuficiència de l'espai tant per acollir els assistents (l'aforament es va tancar amb 5.300 persones poc abans del concert del grup principal, Echo and the Bunnymen i va deixar molta gent fora) com per garantir-ne la comoditat (les cues als lavabos van ser llarguíssimes i molts assistents van optar per orinar arreu), diumenge el Poble Espanyol va estar ple, però no va esgotar l'aforament.

El mateix que al Fòrum

Diversos motius poden explicar que la majoria de les 40.000 persones que van passar cada dia pel Fòrum no pugessin a Montjuïc. La primera és que els caps de cartell, els nord-americans Mercury Rev, havien interpretat el mateix repertori, el disc Deserter's songs , la nit anterior en un auditori del Fòrum ple, tot i coincidir amb el futbol. I el concert de diumenge va ser idèntic, amb les mateixes virtuts (el repertori, el millor de què ha estat capaç el grup de Buffalo) i els mateixos defectes (els manierismes del cantant Jonathan Donahue, que feien massa embafador un repertori de space-rock ornamentat al qual beneficia la contenció).

Pel que fa a la resta del cartell, era molt minoritari, i aquest seria l'altre motiu per justificar el descens d'assistència respecte a la jornada inaugural, a banda del cansament. Una de les virtuts del cartell del Primavera és que, a banda dels grans noms i de les noves sensacions del moment, també reivindica artistes, de culte o amb cert seguiment molt underground , lluny del que està de moda, tot i ser un festival trendy . És en aquest sentit que encaixaven al cartell de diumenge BMX Bandits i My Teenage Stride, tots dos a l'última jornada al Poble Espanyol, com hi encaixaven The Monochrome Seti Papas Fritas al Fòrum.

L'actuació de BMX Bandits al festival ha coincidit amb el 25 aniversari del projecte de l'escocès Duglas T. Stewart, única constant al llarg del quart de segle d'existència dels sempre mutants Banditos . De la formació que va acompanyar Stewart en el seu debut a Barcelona, el 2007 al Sidecar, només la cantant Rachel Allison continua en el grup, tot i que diumenge no hi era perquè està en un estat molt avançat d'embaràs. En formació de sextet, recuperant Jim McCulloch, que feia més d'una dècada que havia abandonat la formació, l'excèntric Duglas T. (amb vestit d'home de color lila i samarreta dels barrufets, i menjant fruita durant el concert), va repassar joies del cançoner pop que ha fet de BMX Bandits un grup de culte ( Discogirl , Serious drugs ) i va avançar un parell de temes del pròxim dics. Llàstima que la violinista no va estar a l'altura quan va haver de cantar les parts femenines del repertori.

Pel que fa a My Teenage Stride, l'estrena a l'Estat del projecte de Jedediah Smith va permetre sentir en directe, en formació de quartet, el seu pop-rock a moltes revolucions per minut, veloç com el hardcore . El grup va repassar himnes minoritaris com Theme from teenage suicide , del seu últim disc Lesser demons (2008), amb què van obrir el directe, i To live and die in the airport lounge , de l'anterior Ears like golden bats (2007). També van interpretar el seu últim senzill, Creep academy, editat aquest any.

Havien estrenat l'escenari a les 18 h el quartet barceloní Me and the Bees -ampliat a quintet per a l'ocasió amb Rubén Sinclair de Tokio Sex Destruction-, que acaben d'editar el seu segon llançament, l'EP Cleopatra . Amb un repertori centrat en el seu debut Fuerza bien (2010), els barcelonins van convèncer el públic, que, assegut a terra, començava a omplir el Poble Espanyol. La gent va respondre bé al seu pop-rock cantat en anglès, inspirat en l' indie nord-americà dels noranta i que sovint recorda The Breeders, correcte i amb algunes cançons amb ganxo però sense gaire personalitat pròpia.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT